Jornada de patrimoni industrial ferroviari

Des de 2015 des de la nostra associació recolza la Jornada de Patrimoni Ferroviari amb la nostra assistència a l’esdeveniment. L’organitzador de les Jornades és el Grup de Treball de Patrimoni Històric Ferroviari, creat el 2012 com a resultat de la I Jornada sobre Patrimoni Històric Ferroviari. Està format per FGC, TMB, el Museu del Ferrocarril de Catalunya, el MNATEC, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’ARMF, la FCAF, l’Associació Amics del Ferrocarril de Barcelona i la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari. Aquest grup de treball està realitzant una tasca molt necessària, unint esforços per conservar, documentar, restaurar i posar en valor el patrimoni ferroviari de Catalunya. Ha dedicat anteriors edicions de les Jornades a temes bàsics com la coordinació, la confecció de l’inventari, la restauració del patrimoni.i a reutilització d’infraestructures ferroviàries fora d’ús.

El Cercle Històric Miquel Biada comparteix aquest projecte, que considera imprescindible. Conscients de que molts elements del nostre patrimoni eren invisibles i poc valorats, l‘any 2007 vam iniciar l’estudi del patrimoni industrial ferroviari de la línia Barcelona-Mataró, documentant tots els elements de la infraestructura amb fotografia, documentació i entrevistes. Fruit d’aquest treball vam confeccionar l’any 2008 el document «La Protecció del Patrimoni Industrial del ferrocarril de Barcelona a Mataró», que vam publicar al web de l’associació.

En aquells anys les referències eren el debat sobre la mobilitat al Maresme i el traspàs de la N-II als ajuntaments i el de Renfe a la Generalitat, amb els posicionaments del Consell Comarcal de Maresme de 2002 i 2004 i el Pla inter modal d’Infraestructures del Transport, PISIT, del 2004 que va portar a la remodelació de les estacions.

El detonant, però, va ser la proposta de traslladar la via del tren cap a l’interior per donar major cobertura a les ciutats del Maresme, formulada en l’Estudi de les infraestructures de transport del Maresme, elaborat el 2003 per “Barcelona Regional” per encàrrec del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta idea la Generalitat la va presentar al Ministeri de Foment dins del pla de revisió de Rodalies el 2005, i la va incloure en el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) de 2007 i en l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona presentat el 2008 (finalment aprovat el 2010). El projecte anava unit a la millora de la façana marítima i a la construcció de la línia orbital, que tanta il·lusió va crear.

En aquest context els associats del Cercle Històric Miquel Biada ens preguntàvem quin futur calia preveure per al traçat de la línia de la costa si es construïa la variant interior, sobretot tenint present la desaparició del tram de Marina a Barcelona, i vam emprendre el projecte d’estudiar aquest patrimoni ferroviari amb la intenció de col.laborar en la seva conservació. Quan estàvem concloent la primera fase van arribar unes incendiàries declaracions de l’alcalde de Sant Adrià del Besós al març de 2008, que proposava edificar els terrenys que hipotèticament deixaria d’ocupar el ferrocarril. Vam comprendre que era absolutament necessari realitzar una tasca de difusió i conscienciació del patrimoni per trobar consens en propostes més respectuoses amb el traçat del primer tren, com un tramvia, un tren turístic o una línia verda. Des de llavors una de les línies d’actuació va encaminada a la creació a Mataró d’un Centre de referència sobre el Barcelona-Mataró.

Entre 2012 i 2015 gràcies l’impuls donat per la incorporació de nous associats vam aprofundir, verificar i ampliar l’estudi del patrimoni. Vam elaborar un inventari dels bens que calia protegir, vam realitzar estudis monogràfics i vam recuperar i dipositar als museus part de rails originaris que fins aleshores restaven d’incògnit als marges de les vies com a pals. En aquesta segona fase el projecte ha adquirit noves dimensions i més receptivitat, i ha coincidit amb la formació del nou Grup de Treball de Patrimoni Històric Ferroviari el 2012 que organitza les Jornades.

La realitat és ben pobre. No hi ha cap element del patrimoni ferroviari de la línia Barcelona-Mataró que estigui protegit. Des de Montgat es va proposar la protecció com a BCIN del túnel de Montgat l’any 1998, que no va tirar endavant.

Molt recentment s’han començat incloure alguns elements de la línia en catàlegs i inventaris, que no tenen encara cap valor legal. La FFE va catalogar el túnel l’any 2005 dins el seu Pla d’identificació, selecció i posada en valor del patrimoni històric del ferrocarril. El MNATEC ha inclòs el túnel en el Mapa de patrimoni industrial de Catalunya 2015, junt amb l’estació de França. El Grup de Treball  del Patrimoni Històric Ferroviari de Catalunya en el seu Mapa de patrimoni Històric ferroviari de 2016 conceptua tota la línia com a Paisatge Ferroviari singular i assenyala Montgat com a Indret d’interès patrimonial. Recentment Josep Rovira i Xavier Nubiola han publicat a Sesions d’Estudis Mataronins (2016) un catàleg de cinc elements d’arqueologia industrial.

Per ara queden sense cap protecció, ni tans sols dins un inventari, altres elements imprescindibles: les tres estacions centenàries de Badalona, Montgat i Mataró, els tallers i habitatges ferroviaris de Mataró, el pont de la riera d’Argentona i parts conservades dels ponts de les rieres de Tiana, Alella i Sant Simó, la passera sobre la via a Badalona, i desguassos i passos inferiors a Montgat, Masnou i Premià. I sobre tot, el traçat de la via, un element molt difícil de protegir per la seva amplitud, però que és el testimoni més evident del pas del primer vapor de la nostra història.

Evidentment, no hi ha cap museu, tren turístic o itinerari senyalitzat que expliqui res d’aquest patrimoni, excepte les visites guiades que organitza la nostra associació. i dues rutes turístiques de l’Ajuntament de. Mataró.

En els últims anys l’Ajuntament de Mataró s’està encaminant cap a la posada en valor del seu patrimoni ferroviari, especialment amb el gran esdeveniment de la Fira Ferroviària.

Hi ha molta feina per fer: conscienciar, teixir voluntats i proposar plans factibles.

patrimoni