L’exportació en tren de les Mataro potatoes

Post 9 of 62
L’exportació en tren de les Mataro potatoes

Les Mataro potatoes són un dels episodis més coneguts de la història comarcal del Maresme que remarquen la importància de la infraestructura ferroviària per a les poblacions costaneres. A partir dels anys 1930 les patates primerenques del Maresme van trobar una bona entrada en els mercats europeus i se’n van exportar milers de tones, aprofitant la facilitat del transport ferroviari. L’existència de la línia del ferrocarril pel litoral va ser un dels fets decisius que va permetre establir aquest conreu de patata primerenca enfocat a la exportació.

Les Mataro potatoes han estat objecte d’una exposició a Mataró, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Maresme l’estiu de 2017. Xavier Nubiola, que ha col.laborat en l’exposició aportant materials de vitrina, ens ha explicat i quantificat aquesta exportació.

L’exportació al nord

La patata primerenca del Maresme va trobar un nínxol especialment en el mercat anglès, que es el que mes valorava les varietats Royal Kidney i Majesti, en el curt espai de temps que hi havia des del final de l’exportació d’Algèria i el principi de l’exportació de França. Això succeïa de principis d’abril a mitjan maig, és a dir que en 50-60 dies s’havia d’exportar tota la patata disponible, sota pena d’haver-la de vendre a baix preu a ul mercat interior. Com a mercat secundari per els excedents estaven França, Suïssa, Bèlgica i Alemanya.

Per tant, de la bona organització del transport depenia l’èxit de la campanya.

Les patates es transportaven be en cistelles de canya o coves amb coberta d’arpillera de jute de 54 quilos i net de 50 quilos, be en sacs de jute de 31 o 42 quilos, be en caixes de fusta de 54 quilos. La capacitat d’un vagó era de 8-10 tones, es a dir unes 150-190 coves de patates de 54 kg. Al exterior s’indicava el rètol “MATARO POTATOES”, marca creada al 1933 per la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral, i el distintiu de cada productor.

En tren via Cerbère

Part de les expedicions anaven cap a l’estació de Cerbère a la frontera francesa, on es feia un transbordament. La diferent amplada entre les vies espanyoles (1,67 metres) i les vies franceses (1,44 metres) obligava a transbordar totes les patates provocant un treball molt important que es feia manualment. Aquest procediment, que popularment era conegut com la martingala, el feien habitualment les dones transbordadores. Aquesta operació, provocava grans retencions i demores a l’estació de Cerbère. La federació de sindicats agrícoles del litoral F.S.A.L., creada al 1927, va intentar infructuosament que la companyia del ferrocarril M.Z.A. canviés la via de Barcelona a la frontera a l’ample internacional.

potatous cerbere

Dones transbordadores a Cerbère, 1931

Després de la martingala el tren francès que sortia de Cerbère continuava fins els ports de trànsit Bolonya, Honfleur i Bordeus. Allà els vagons eren transportats en ferri sense necessitat de fer un altre transbordament, i arribaven a Anglaterra després de 8 dies d’haver sortit de Mataró.

Altres trens es dirigien a Paris-Austerlitz, nord de França i Bèlgica per nodrir aquests mercats. Tot plegat a la campanya de l’any 1931 es va fer un total de 27.928 tones de patates que van necessitar per la banda francesa uns 3.800 vagons en un període de 50 dies.

Tones exportades del Maresme i Barcelonès nord, 1928-1931. Companyia de Ferrocarril Paris-Orleans (P.O.)
 

Anys

 

Total

Exportació al Regne UnitExportació a França

i altres països

MarítimaFerrocarril + ferri
192836.30018.00816.6001.692
192956.15829.86815.77710.513
193036.17825.2537.2453.680
193158.84629.15218.94810.746

 

En tren fins  al port de Barcelona

Altra part de les expedicions es dirigien al port de Barcelona per anar per la via marítima. Els vapors prenien rumb cap algun dels tres ports de destí al Regne Unit: Liverpool, Londres i Hull. L’any 1931 el 60 % de les exportacions a Anglaterra es van fer per aquesta via.

Aquesta ruta va ser introduïda per la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya per solucionar els embussaments a Cerbère i reduir els preus del transport, ja que era mes car per ferrocarril, tot i que era molt mes lent si feia moltes escales, doncs havien de donar tota la volta a la península passant per l’Estret de Gibraltar.Com no es podia regular l’arribada escalonada de vaixells al destí final, l’acumulació d’oferta causava de davallades importants en el preu.

Bibliografia.

Jordi Pomés i Vives. Les Mataro’s Potatoes i el cooperativisme agrari al Maresme (1903-1939). Premi Iluro 1990.

Comment le P.O. transporte fruits et primeurs d’Espagne. Le P.O. Illustré, nº 18, novembre 1931.

Feliu Novell i Marta Portillo. L’agricultura a Vilassar de Mar. Els 2 Pins Edicions, 1998.

,

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE