La locomotora Mataró

Post 17 of 57
La locomotora Mataró

Al juliol de 1847, la Junta Directiva de l’empresa del ferrocarril Barcelona-Mataró va enviar dos comissionats a Anglaterra per a, entre altres coses, formalitzar la compra de quatre locomotores i els seus respectius tènders a la casa anglesa Jones & Potts, coneguda com la Viaduct Foundry, de Newton-le-Willows. La data de lliurament de les locomotores inicialment prevista per la primera meitat de l’any 1848, va haver de ser retardada en canviar l’ample de via utilitzat. El projecte inicial considerava l’ample de via majoritari en altres països d’1,44 metres, però la pressió del Govern central per imposar 6 peus castellans (1,67 m) va ser la causa del retard en el lliurament de tot el material rodant, incloses les locomotores.

Eren locomotores tipus Crewe de rodatge 1-1-1 SFB (Small Fire Box) de gran robustesa i fàcil manteniment, destacant externament pel considerable diàmetre de les rodes motrius (6 peus anglesos = 1,83 metres) i una xemeneia molt alta. Aconseguien una velocitat de fins a 80 km/h sense càrrega de tracció. Aquest tipus de locomotores va ser desenvolupat el 1843, sota la direcció de l’enginyer Joseph Locke, director del projecte, com una necessitat per a millorar les locomotores Patentee de Robert Stephenson, que presentaven elevades despeses de manteniment per la seva fragilitat

loco 3 tallers Crewe

Construcció de locomotores de la Grand Junction Railway a Crewe (Anglaterra), The Illustrated London News 1849

 

Finalment, salpava del port de Liverpool el buc Milvill amb dues locomotores, que van ser descarregades en el port de Barcelona el 21 d’agost de 1848. Un altre buc de nom Villers, amb les restants dues locomotores, sortia de Liverpool el 6 de setembre i entrava a Barcelona el 4 d’octubre de 1848.

loco 4 carrega vaixell

Locomotores desmuntades són embarcades en un vaixell de vela al port de Liverpool, vers 1880

 

Les màquines van ser muntades i ajustades en els tallers provisionals de Barcelona sota la direcció de l’enginyer Thomas Wright, com a responsable mecànic de l’empresa. Un cop feta la inauguració va ser substituït per Joseph White al març de 1849 i els tallers definitius serien instal·lats a Mataró. Després de molts retards per problemes de diversa índole, la inauguració va ser el 28 d’octubre de 1848, amb els següents noms de les locomotores (sense cap numeració): Mataró (la inaugural), Barcelona, Cataluña i Besós. La imatge de les quatre primeres «locomotivas», que és com es deien, a més de la medalla commemorativa, es coneix per toscs gravats de l’època difosos en forma de romanços i fulls de ventall.

loco 8 ventall

Full de ventall ca. 1850

 

loco 5 medalles inaug

Medalla commemorativa de la inauguració del ferrocarril de Barcelona a Mataró. Ajuntament de Barcelona 1848

 

El projecte inicial considerava 6 locomotores, però la decisió de comprar-ne només quatre va ser la principal causa de problemes a l’inici de l’explotació. Joseph White va haver d’enfrontar-se a la situació i construir en els Tallers de Mataró dues noves locomotores de característiques similars a les 4 primeres: la 1ª Española i l’Arenys.

D’altra banda no deixarien de succeir-se avaries de diversa importància, molt sovint referides als tubs i les plaques tubulars de les calderes, com a conseqüència de l’intensiu ús de les locomotores que es van concentrar especialment en la Mataró, arribant ser apartada del servei. Davant la incapacitat de White per reparar-les van arribar a qüestionar el seu lloc com a Director Mecànic. Un informe elaborat per una comissió d’experts ho van exculpar en part, atribuint els problemes detectats a fallades injustificables en el seu maneig per haver estat emprades sense mantenir el degut nivell d’aigua en la caldera (C. Guasch, El ferrocarril de Mataró: un escenario experimental, CEHFE 2014, p. 130-133)

loco 7 maquinista i fogoner

Maquinista i fogoner en una locomotora Tipus Crewe, Anglaterra vers 1860

 

Aviat la Mataró va quedar fora de servei, com es reflecteix en l’inventari de principis de 1861: de la primera sèrie quedaven les següents màquines: 1ª Española; 2 Arenys; 3 Besós; 4 Mataró fora de servei. Entre 1859 i 1861 es van rebre 10 noves màquines i va quedar solucionat definitivament el problema d’escassetat de locomotores.

En els anys següents sembla que la Mataró va ser totalment reformada, i torna a figurar en l’inventari de màquines de 1869 com a nº 1, junt amb tres locomotores de la primera sèrie: 1 Mataró; 2 Arenys; 3 Besós; 4 Tordera; 5 Masnou; 6 Calella; 7 Blanes; 8 Gerona; 9 Cataluña (Baixa de l’anterior); 10 Barcelona (Baixa de l’anterior); 11 Badalona; 12 Vilasar; 13 Ter.

planol loco TBF num 1 petita

Plànol de la locomotora 1, la Mataró

 

planolineditMataro

Plànol de les locomotores 2 i 3, Arenys i Besós

 

La Mataró va ser dibuixada per l’alumne d’enginyeria Manuel Garbayo Moreno en el curs 1875-1876, plànols que es conservaven a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

loco 9 Garbayo

Plànols de la locomotora Mataró amb tènder, Manuel Garbayo Moreno curs 1875-1876. ETSEIB

 

A l’Exposició Catalana de 1877 que va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el fotògraf Martí va fer l’única foto que es coneix de la locomotora Mataró. En el jardí enfront de la façana, per donar més realç a l’esdeveniment, la Comissió Directiva de l’Exposició, va decidir posar sobre un pedestal la locomotora Mataró, engalanada a l’estil de la inauguració de la línia, per destacar que havia estat el primer ferrocarril d’Espanya.

loco 10 exposicio

A l’Exposició Catalana de 1877 que va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el fotògraf Martí va fer l’única foto que es coneix de la locomotora Mataró

 

Aquell 1877 va morir a Barcelona l’enginyer anglès José White, director mecànic de la companyia, als 80 anys d’edat, mort molt sentida a causa de la seva popularitat. El nou enginyer cap de Tracció i Tallers, Pau Sans i Guitart, explica a la revista La Costa de Llevant, que pocs dies després que la màquina Mataró hagués estat exposada a l’Exposició Catalana, Tom Ros va tornar a ser el maquinista de la mateixa locomotora que havia cuidat sempre amb especial afecte i predilecció. Però uns mesos més tard va tenir una avaria sense reparació possible segons li va informar el mateix Tom Ros tot dient en el seu peculiar català: Máquina Mataró i jo, tots dos mort en un plegat. Des que aquell dia la màquina Mataró va quedar retirada del servei actiu, i la mateixa nit moria Tom Ros, el maquinista que havia inaugurat el primer ferrocarril d’Espanya amb la Locomotora Mataró.

Es va considerar que la locomotora Mataró remolqués el tren inaugural del tram Figueras-Portbou i enllaç amb França (Cerbère), celebrat el diumenge 20 de gener de 1878, però no va ser possible materialitzar aquesta iniciativa pel mal estat de la màquina i les característiques de la línia.

Segons les informacions de l’època, la Mataró original es va conservar com una relíquia durant molts anys en els tallers del Clot (Barcelona). La Vanguardia es fa ressò del recordatori de l’efemèride de la inauguració del ferrocarril de Mataró, aparegut en la Gaceta de Cataluña a l’octubre de 1881: …La primera locomotora que hizo el servicio de esta línea, se conserva aun en los talleres del Clot. Es un verdadero monumento arqueológico.

El 18 d’octubre de 1891, La Ilustración Hispano-Americana, publica un reportatge titulat La locomotora «Mataró», primera que circuló por las vías férreas de España, en el qual s’afirma que es conserva en els Tallers del Clot: Consérvase en las cocheras que la compañía de Tarragona á Barcelona y Francia posee en los talleres que tiene establecidos en el Clot, la antigua locomotora (…) Allí existe cual si fuera un monumento simbolizador de un hecho glorioso, esperando, quizá, que alguien la saque de su modesto y casi ignorado retiro… Digno de elogio es por cierto el deseo que han demostrado los que han tenido á su cargo la dirección de aquella empresa, de conservar la locomotora Mataró á pesar de los períodos difíciles por los que aquella línea, al igual de otras, ha pasado, antes de llegar al estado en que hoy se encuentra.

Al 1898, coincidint amb el cinquantenari de la inauguració del 1er ferrocarril Barcelona-Mataró, la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (T.B.F.) es va fusionar amb la Compañía del Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Al Diario de Mataró del 28 d’octubre de 1898, a l’article firmat per Jasón sobre el cinquantenari del primer ferrocarril, indica que només es conserva com una relíquia la locomotora Mataró, de les 4 primeres màquines: Cuatro únicas locomotoras existían en aquella época, conocidas con los siguientes nombres: 1.ª MATARÓ; 2.ª Barcelona; 3.ª Cataluña y 4.ª Besós. Solo la primera existe y es la que han podido admirar cuantas personas hayan visitado en Barcelona á su debido tiempo las dos exposiciones regional en 1877 y universal en 1888. Sólo se guarda y se venera como reliquia la primera locomotora «MATARÓ», la única que hoy celebra con justicia LAS BODAS DE ORO (Josep Rovira, Recull de premsa, inèdit)

Després no en tenim més noticies…

Per a commemorar el centenari de la inauguració, R.E.N.F.E. va encarregar la construcció d’una rèplica, basada en el dibuix que es guardava a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, però aquesta ja és una altra història…

Text i imatges de Xavier Nubiola

, , ,

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE