Els tallers ferroviaris de Mataró

A prop de l’estació de Mataró hi ha un edifici ferroviari que passaria desapercebut si no fós pel seu característic sostre de voltes de maó, visibles de lluny, i les façanes laterals noucentistes. Es tracta del taller de l’empresa Irvia dedicat a la reparació de trens.

Reivindiquem aquest edifici com a patrimoni de la ciutat ja que, a part de ser centenari, te una gran significació simbòlica. És l’hereu directe del primer taller ferroviari de l’estat espanyol, que va estar construit a pocs metres de distància, on es van fabricar les dues primeres locomotores catalanes i espanyoles.

Per ara aquest edifici no te cap mena de protecció. Donem a conéixer la seva història perquè la ciutadania pugui apreciar el seu valor i vagi formant una opinió favorable que mogui a l’Ajuntament a actuar. El fet que la propietat sigui d’Adif i estigui gestionada per Renfe i cedida a Irvia no ha de ser cap obstacle per la seva declaració com a Be Cultural d’Interès local.

1. Tallers de locomotores (1848-1865) i ferroviaris (1865-1879)

L’empresa del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró i Viceversa, des dels inicis del projecte, tenia previst construir els tallers de reparació de locomotores i cotxes al recinte de l’estació de Barcelona. Però el reglament militar del Fort de la Ciutadella prohibia tota construcció dins el perímetre marcat per la distància d’un tir de canó. Excepcionalment s’havia permès construir l’estació de Barcelona, però davant la dificultat d’obtenir de l’autoritat militar el permís per a altres edificis addicionals, tot i els vehements raonaments presentats, al maig de 1848 la junta va renunciar provisionalment a fer els tallers a Barcelona i va decidir construir-los a Mataró.

La junta va licitar les obres i el 7 d’agost de 1848 va firmar un conveni amb Josep Forns, mestre d’obres de Mataró que hi havia construït l’estació, per a la construcció d’obres accessòries: un magatzem-ferreria, un taller mecànic per a les màquines i una fusteria per la reparació de vagons. Forns els va construir entre agost i setembre de 1848, just abans de la inauguració. El plec de condicions i els plànols conservats ens permet fer-nos una idea de les mides dels edificis.

Quan es van acabar de construir els tallers el 23 de setembre de 1848 la junta va licitar les condicions per a la construcció a la mateixa zona d’altres edificis per al servei ferroviari: un dipòsit de cotxes sense coberta, i dos casetes per a guardes. El 4 d’octubre va adjudicar les obres per 3975 duros a Martí Vilà, Joan Mombrú, Rafel Torres i Francesc Padrol. Aquesta cotxera i una de les casetes es van edificar al costat del taller mecànic. A l’altra banda del torrent de les Dos canyes es va construir un altre edifici que possiblement era una cotxera per a carros i cavalls. S’hi  accedia des de l’estació però també per un caminet des del camí ral.

 

La importància dels tallers de Mataró en aquesta època és molt remarcable ja que en ells es van construir les primeres locomotores de construcció catalana, la 1ª Espanyola l’any 1851 i més tard l’Arenys sota les ordres de l’enginyer Joseph White. Per a l’ocasió la junta decideix l’any 1851 construir un altre edifici.

Després d’aquests inicis la junta directiva va insistir a situar els tallers definitius a la ciutat de Barcelona, i al 1849 va tornar a demanar permís per construir els tallers al recinte ferroviari de Barcelona, però el Govern ho va denegar definitivament per la real ordre del 10 de gener de 1850.

Finalment després de la fusió amb la companyia de Granollers els tallers mecànics per a la reparació de maquinària es van traslladar al Clot de Barcelona cap a 1865. Els tallers de fusteria i ferreria de Mataró van continuar en ús.

2. Estació de mercaderies (1879- ca 1910) i magatzem (aprox 1910-1960)

Amb l’arribada del tren a França la TBF va decidir transformar els tallers per destinar-los a estació de mercaderies, ja que el moll construït al costat de l’estació era del tot insuficient. El projecte de 1879 incloïa fer un nou moll per a càrrega i descàrrega al costat dels tallers, i l’edifici es va convertir en una amplíssima estació de mercaderies, que va funcionar a tot rendiment.

 

Dins del pla de millora de les infraestructures de la línia, la MZA va inaugurar el 1910 la nova estació de Mataró. Per a mercaderies va construir un nou edifici prop de l’antic, que actualment existeix i utilitza IRVIA com a taller mecànic, i un altre al costat de l’estació, famós per ser on es carregaven les Mataró potatoes. Tot i això l’antiga nau del taller va continuar dempeus en la seva funció de càrrega i descàrrega.

 

3. Enderrocament del taller, pervivència del magatzem

Encara perdurava així a Mataró fins a mitjans del segle XX. Dissortadament la nau es va enderrocar als anys 60, i en el seu lloc ara hi ha l’aparcament de RENFE (la part més estreta d’entrada).

El que encara perdura és la nau-magatzem d’inicis del segle XX. Com tornant als orígens, aquesta nau actualment forma part del taller ferroviari de RENFE i ALSTOM anomenat IRVIA: Mataró ha recuperat l’ús com a taller. Cal que l’Ajuntament protegeixi aquest edifici per evitar que també desaparegui.

Tallers