Archive: Estándar
La plataforma
Un cop anivellat el terreny els anglesos hi construïren al damunt una plataforma de 30 cm de grava o altre material de drenatge. Aquesta plataforma mesurava 9 metres d’amplada, mida en previsió de les dos vies que havia d’encabir, encara que la línia s’inaugurava amb una sola via. Aquesta amplada és la mateixa que en…
El túnel
És el primer túnel ferroviari d’Espanya, i el que més sorprèn als estudiosos és que encara està en ple ús. En el disseny inicial de l’enginyer Locke el túnel s’havia de construir més cap a l’interior, al costat del camí ral, però el 1845 el govern espanyol va manar canviar el traçat, pot ser per evitar…
Terraplens i rebaixos
Després d’haver comprat o expopiat els terrenys, es van iniciar les obres de neteja de vegetació i cases, i aplanant el terra, fins formar una superfície més o menys llisa. Aquestes obres prèvies o preparatòries van ser realitzades per obrers espanyols, per compte de la pròpia Companyia. Foren els anglesos el que van anivellar el…
Tanca de protecció
Inicialment la via va ser protegida per una tanca de fusta pintada. Actualment aquesta tanca és metàl·lica o d’obra, de diversos dissenys. En el tram de Badalona és d’un disseny acurat, de barrots grisos, però està patint un accelerat rovellament. En el tram de Montgat és senzilla i d’obra; està ben conservada, però constitueix un barrera…
Edificis d’equipament
A Barcelona al costat de l’estació es va construir un magatzem de carruatges, amb dues grans portalades. Va ser enderrocat el 1988. A Mataró es van construir tres edificis de serveis: un magatzem-ferreria, un taller mecànic per a les màquines i una fusteria per la reparació de vagons. Els va aixecar Josep Forns entre agost i setembre…
Les estacions
La primitiva línia de 1848 tenia set estacions: Barcelona, Badalona, Montgat, Masnou, Premià, Vilassar i Mataró. Posteriorment es van construir el baixador de Poblenou (1886) i el de Bogatell (1905), les estacions de Sant Adrià i de Montgat Nord (1949), i el baixadors d’Ocata (1849) i Cabrera (2003). Estació de Barcelona L’estació més important era la de…
Carrils, seients, dorments
1. Comanda i fabricació Els carrils van ser fabricats per la Rhymney Iron Company de Cardiff, per encarrec del constructor William Mackenzie el gener de 1847. En total van costar 463.778,16 pessetes. Les despeses pel subministrament de carrils van representar un 20 % del pressupost de les obres. 2.Transport fins a Barcelona Els carrils van arribar a Barcelona…
Camins que creuen la via
Poc rastre hi ha dels passos de barrera sobre la via originaris, ni de les portes i casetes dels encarregats que hi havia a cada pas. Hi podem trobar algun vestigi com el nom del Carrer del Ferrocarril al Poblenou allà on hi havia un pas a nivell, o els nous passos soterranis que els…
Desguassos
Els desguassos o embornals (en castellà ‘tajea’, i en anglès ‘culvert’, segons el contracte i la comptabilitat de Mackenzie) son petites obres de drenatge transversal en els terraplens per on passa un camí o via ferrocarril. És una obra a la que els constructors del primer ferrocarril donaren molta importància i realitzaren amb gran cura en…
Els ponts
Els ponts construïts el 1848 eren de fusta tractada amb sulfat de ferro, segurament amb la intenció d’abaratir costos o per desconeixement dels règim hidràulic mediterrani, que provoca sobtades crescudes de les rieres a la tardor. La feblesa d’aquests ponts de fusta es va posar de manifesfest ja la nit del 21 d’octubre de 1848,…
El traçat de la via
En el projecte presentat per l’enginyer anglès Joseph Locke el tren havia de discórrer paral·lel a la costa amb l’objectiu de reduir costos Després de sortir de l’estació de Barcelona paralelament al passeig de D. Carlos, la via travessava el baluard de la ciutadella, i va paral·lela a la costa fins aproximar-se al riu Besós,…
Patrimoni industrial: la línia Barcelona-Mataró
1.La línia Barcelona-Mataró: patrimoni cultural El ferrocarril de Barcelona a Mataró constitueix un patrimoni industrial absolutament singular i de primer ordre, que les generacions futures han de poder conèixer. La seva inauguració va ser un fet generador de identitat col·lectiva i de canvis socials, una obra pionera a nivell de l’Estat i de gran repercussió econòmica,…