L’il.lustre mataroní Marià Ribas i Bertran (1902-1996) el 1948, va dissenyar la restauració de l’estacio antiga de Mataró. La Comissió local que organitzava la celebració del Centenari del ferrocarril, entre moltes altres propostes, va projectar la creació d’un museu dedicat al ferrocarril en l’edifici de l’antiga estació, que des de 1910 es feia servir només com a magatzem. Marià Ribas va dissenyar el projecte de museu, amb la idea de dignificar l’estació i exhibir-la amb orgull.
L’estació retornava al seu aspecte originari amb la supressió del segon pis del cos central, restaurant els frisos triangulars laterals d’estil clàssic amb boles decoratives als extrems. També col·locava de nou a la façana d’entrada el rellotge i bandera originaris. Proposava l’eliminació del petit edifici adjacent de 1905.
En canvi conservava l’ampliació a banda i banda del primer pis del cos central, que a inicis del XX encara era de només 3 finestres.
Aquesta vista estaria feta des del cafè de mar aproximadament:
La façana de mar, d’accés a les andanes conservava el seu auster aspecte, ja que havia quedat nua després de la retirada del tinglado de ferro. Les cornises es restauraven i s’ampliaven i emmarcaven les finestres i les dos portes d’accés a l’andana..
Si s’hagués conservat aquest senzill però valuós edifici, avui hi tindriem un magnific museu del ferrocarril. Però per desgràcia l’estació va ser enderrocada deu anys després, el 1957, per fer-hi passar la carretera nacional 2, ara Avinguda del Maresme.
Primer va caure el cos nord:
Un grup de mataronins va acudir a acomiadar-se del vell edifici de maó: eren Esteve Albert, Jaume Castellví, Lluis Ferrer Clariana, Jaume Llavina, Josep Mach, Santi Martínez, Jesús Quadrada i algun altre. En la impresionant foto que es van fer com a testimoni s’observa que la façana de mar havia estat restaurada segons el projecte de Marià Ribas.
Després van enderrocar el cos sud:
Aquest era l’aspecte de l’estació al 1905.
This article was written by admin-bi@da