La Renfe des de dins II: el ferrocarril post covid

El dijous 22 d’abril a les 18:30 ens vam trobar en la segona sessió virtual del cicle «la renfe des de dins», per parlar d’Idees per un ferrocarril post Covid.

Les conseqüències de la pandèmia i les dràstiques mesures de confinament
han incidit profundament en la mobilitat col·lectiva, ja que res d’això havia
passat fins ara i per a res d’això s’estava preparat. Siguin quins siguin els
escenaris post-covid res serà el mateix d’abans. Ens preocupa que tots els
plans d’inversió d’infraestructures i les compres de nous trens, han estat
dissenyats abans del Covid-19 i poden ser totalment ineficaços per a les
necessitats futures del transport col·lectiu.

En concret ens plantegem les següents reflexions:

1- Accessibilitat a les estacions: cal re dissenyar-les per que no es puguin produir aglomeracions massives als vestíbuls i andanes. Les andanes hauran de poder garantir una distància de seguretat mínima entre les persones.

2- Trens: hi ha d’haver sistemes eficaços de control per a poder mantenir una ocupació màxima en funció dels graus de confinament vigents. Queda en entredit si és convenient adquirir els nous trens amb sala contínua (Civia) o bé amb cotxes segregats (447).

3- Qualitat de l’aire: en tot cas s’han de reconfigurar els equips de climatització per tal d’aconseguir una millora de qualitat de l’aire a les sales de viatgers, i assumir-ne el seu sobre cost. El control de la qualitat de l’aire és la clau de la seguretat epidemiològica en un recinte tancat: en un futur hauria de ser pilotat per un centre de control extern al propi vehicle, que implementeés els paràmetres de funcionament amb algoritmes que s’anticipessin a les necessitats del moment.