Les estacions

La primitiva línia de 1848 tenia set estacions: Barcelona, Badalona, Montgat, Masnou, Premià, Vilassar i Mataró. Posteriorment es van construir el baixador de Poblenou (1886) i el de Bogatell (1905), les estacions de Sant Adrià i de Montgat Nord (1949), i el baixadors d’Ocata (1849) i Cabrera (2003).

Coberts metàl·lics de l’estació de Barcelona, vist des del nord, a final del segle XIX

Estació de Barcelona

L’estació més important era la de Barcelona, que va ser construïda per Martí Audinis i Domènec Tomàs. Estava ubicada a la Barceloneta, al passeig de D. Carlos o del cementiri, que després es va dir carrer Icària i per on actualment passa la Ronda Litoral. Era de discretes dimensions. Tenia tres cossos disposats en forma de U. També constava d’un gran cobert metàl·lic de dos cossos, amb estructura de ferro i sostre de plaques de zinc i vidre. En el fris del porxos posava en grans lletres: «Primer ferrocarril de España. Inaugurado el 28 de Octubre de 1848»

Quan la Companyia de la línia de Mataró («del Este») es va fusionar amb la de Granollers l’any 1861, l’edifici de l’estació de Barcelona es da deixar d’utilitzar per a passatgers, i a partir de 1877 va quedar com a estació de mercaderies. Tot i això, als anys 1920 el conjunt es mantenia intacte.

Coberts de l’estació de Barcelona, vista des de la muralla de mar a final del segle XIX

Per desgràcia, a final de la dècada dels 1920, aquesta antiga estació es va enderrocar per fer-hi tres grans edificis de la MZA, en l’operació urbanística que va comportar l’enderrocament també de de l’estació de Granollers després de construir-hi al costat la nova estació de França (1929).

Edificis de la MZA a punt de ser enderrocats. El tercer bloc estava cosntruit en el solar de la primitiva estació. Foto Martí Llorens

Només van quedar dempeus part dels porxos metàl·lics i algun edifici de serveis, que es van destinar a tallers, entre els nous edificis MZA i el passatge Cadena. Però finalment el 1988 tota la parcel·la va ser derruïda dins del projecte de les Olimpiades’92 per fer la Ronda Litoral i cinc blocs d’habitatges.

Part del cobert originari de 1848, a punt de ser enderrocat l’estiu de 1988. Foto Martí Llorens

L’únic element que s’ha conservat de l’estació de Barcelona és el seu rellotge. Es troba al Museu del Ferrocarril de Madrid.

Estació de Mataró

L’estació de la ciutat de Mataró va ser construida per Josep Forns. Tenia el mateix disseny que la de Barcelona però sense els cossos laterals, més petita per tant . Estava ubicada a la platja, al capdavall del carrer de Sant Agustí davant del vapor Gordils. Al seu costat hi havia també sobre les vies un cobert de ferro i zinc, però d’un sol cos. Al fris del cobert també hi figurava una inscripció recordant que va ser el primer ferrocarril d’Espanya.

Primitiva estació de Mataró

A principi de segle XX la MZA, nova propietària de la línia, va instal·lar la doble via i el 1905 va construir la nova estació de Mataró. L’estació antiga va ser ser despullada del seu cobert metàl·lic, es van desfer les andanes, i l’edifici va quedar per a ús d’arxiu o magatzem. Va ser restaurada per la celebració del centenari el 1948.

Però el 1957, en rectificar-se el traçat de la N-II, va ser enderrocada junt amb el barri mariner del carrer Sant Felicià. Alguns mataronins fotografiaren amb pena aquest moment.

Enderrocament de l’estació de Mataró. Col·lecció Vicente Manuel Martínez

Altres estacions

El paleta Josep Forns construí també el 1848 les altres cinc estacions de la línia: tres de mida mitjana (les de Badalona, Masnou i Vilassar) i dos petites (Premià i Montgat),  petits edificis anomenats “paraderos” o “debarcaderos”.

Totes les estacions foren substituïdes per la MZA per altres de noves entre 1905 i 1906. Les antigues van quedar destinades a les mercaderies, fins la RENFE segons el pla PISIT (2004) de remodelació de les estacions les enderrocà.

L’única estació antiga en part conservada actualment és el pis baix de la de Badalona, transformada en un edifici de tres pisos. S’hi observen els característics finestrals de mig punt i columnes de ferro al vestíbul.