El traçat de la via

En el projecte presentat per l’enginyer anglès Joseph Locke el tren havia de discórrer paral·lel a la costa amb l’objectiu de reduir costos

Després de sortir de l’estació de Barcelona paralelament al passeig de D. Carlos, la via travessava el baluard de la ciutadella,  i va paral·lela a la costa fins aproximar-se al riu Besós, que creuava lluny de l’embocadura. A partir de Badalona les vies seguien el recorregut del camí ral, en l’estreta franja que quedava entre el camí i la platja.

Mapa de la línia publicat per Josep Gil i Montaña a «El camino de hierro Barcelona a Mataró en la mano», 1850

Només el tram de Montgat no rebé la inicial aprovació del govern: la real Ordre del 27 de juliol de 1845 que autoritzava l’inici de les obres plantejà els seus dubtes respecte al túnel: per determinar si el túnel es podia obrir en un pla més baix per evitar les rampes d’accés, o sigui el terraplè, el govern va decretar que el traçat entre Masnou i Montgat quedaria subjecte a la decisió del govern, que va formar una comissió d’enginyers al respecte.

El traçat actual de la via és bàsicament el mateix originari, excepte en dos casos. La modificació més important és supressió del tram de sortida de Barcelona fins just abans del riu Besós, desmantellat l’estiu de 1988 per la construcció de la Ronda Litoral.

Xarxa de vies a l’estació del Poblenou el 1963, desapareguda el 1988 (Foto Arxiu Nacional de Catalunya)

En segon lloc, el tram final de Mataró ha estat rectificat evitant la corba originària que després de l’antiga estació continuava amb una incursió en els carrers del barri mariner de l’Havana.

Antic traçat de les vies entre l’estació de Mataró i el pas pel carrer de Sant Felicià. Col·lecció Vicente Manuel Martínez Montaner