Onofre Viada i Balanzó, vice president de la Junta

Onofre Viada va nèixer el 25 d’octubre de 1806 a Mataró, fill de Onofre Viada Bunyol (Mataró, 1780), pilot, i Rosa Balanzó.

De jove va marxar a Cuba per fer de comerciant dins la xarxa familiar. Es va casar a L’Havana amb Catarina Vilaseca Laurent (Luisiana, Nova Orleans 1806- Barcelona 1882, filla de Baldiri Vilaseca de Figueres, i Marie Laurent de Luisiana). Van tenir sis fills, tots nascuts a l’Havana: Onofre (1833-1847), Tomàs (1836-), Eduard (1836-1886), Francesc (1838-1857), Miquel (1840-1842), i Salvador (1843-1904).

Negocis a l’Havana

Era nebot i soci de negocis de Miquel Biada a l’Havana. El 2 de gener de 1836 van formar societat amb Salvador Coll. L’1 d’abril de 1840 van tornar a formar societat Onofre, Miquel Biada, i el seu fill Miquel Biada i Prats, per quatre anys. Al març de 1846, van constituir a l’Havana la societat Biada i Cia els tres germans Biada i ell com a soci comanditari.

L’any 1846 després de fer testament va tornar a Catalunya, on va tornar a formar societat amb Salvador Biada i Prats.

Promotor del ferrocarril de Barcelona a Mataró

En arribar a Barcelona de seguida es va implicar el el projecte del ferrocarril de Barcelona a Mataró. A finals de 1846 el projecte estava en crisi per falta d’inversors, i ell va ser un dels accionistes que en una reunió del 2 de desembre de 1846 van acordar comprar cadascun 233 accions, evitant així que els accionistes anglesos abandonessin el projecte.

La seva implicació el va portar a entrar en la Junta interinament com a conseller adjunt, càrrec que va desenvolupar amb intensitat tal com testimonien molts documents notarials de compra de terrenys.

En un altre difícil moment del projecte, quan la Junta directiva en bloc va dimitir després de firmar el contracte amb Mackenzie & Brassey i calia elegir una nova junta, Onofre va ser elegit vocal de la Junta en assemblea general extraordinària del 31 d’octubre de 1847.

Va ser nomenat tresorer de l’empresa el 4 d’abril de 1848, en substitució de Miquel Biada que havia mort. Els fills de Miquel Biada van donar garantia de la gestió d’Onofre: Salvador Biada Prats va prestar caució amb la mateixa garantia que havia aportat Miquel Biada el 21 de novembre de 1845 (la garantia del seus propis bens), i va presentar també un document amb la conformitat dels seus dos germans habitants a l’Havana. Com a Tresorer Onofre va ser responsable de cobrar als accionistes i pagar als constructors en el últim període de la construcció del ferrocarril, i va assistir a la inauguració.

Després d’un any de funcionament del ferrocarril, el 29 de gener de 1849 va ser nomenat vicepresident de la Junta, essent president Manuel Gibert. Va projectar la construcció del ferrocarril Mataró-Granollers, segons un pressupost del 14 de desembre de 1849 conservat a l’arxiu familiar.

Dades familiars

Quan Miquel Biada va morir el 2 d’abril de 1848, en el seu cobdicil havia nomenat Onofre administrador de tots els seus bens i tutor del seu fill petit Joan. Era Onofre qui dirigia l’entitat “Biada Hnos” hereva dels bens de Miquel Biada, amb seu a Plaça del Duc de Medinacelli, nº 1.

Sembla que vivia allà al costat, al carrer Ample nº 1 (al menys aquí hi viurà el seu fill Tomàs). L’any 1847 va morir el seu fill gran Onofre, de 13 anys.

Va emmalaltir de la tisi i va fer testament el desembre de 1850. Per aquest document sabem que es seves inversions estaven exclusivament en la casa Biada i Cia. de l’Havana i en la casa de Salvador Biada Prats de Barcelona, i que tenia 150 accions del ferrocarril de Mataró, valorades en 90.000 ptes.

Va morir el 3 de març de 1851, als 45 anys, a la seva torre anomenada dels Mahons de Sant Gervasi. Va ser enterrat com el seu fill al cementiri del Poblenou; la seva làpida estava il·lustrada amb un baix relleu d’una locomotora fumejant i la inscripció «…Onofre Viada y Balanzó, que contribuyó poderosamente a la realización del ferrocarril de esta ciudad a la de Mataró, de cuya empresa fue vice-presidente«. La seva dona Catarina el va sobreviure 30 anys més.

Làpida sepulcral d’Onofre Viada al Cementiri del Poblenou

Pel que fa als seus fills, Tomàs (L’Havana 1836 -Barcelona) va ser comerciant i cònsul de Nicaragua a Barcelona, pare de Lluís Carles Viada Lluch;  Eduard (L’Havana 1836 -Trujillo, Honduras 1886), va ser impulsor del tramvia de Gràcia i polític a Honduras); i Salvador (1843-1904) va ser eminent jurista i fiscal del Tribunal Suprem. Actualment els descendents d’Onofre Viada s’han extès per tot Espanya (Almeria, Madrid, Pamplona, Palma de Mallorca i Barcelona), i altres països d’Amèrica com Xile, USA (Houston, Michigan, Atlanta, Nova Orleans) i Buenos Aires.

Escut de la família Viada, en imatge cedida per la família Par Ragull

compromís, Viada