1894: Puig i Cadafalch i “la colla de l’enveja”

Post 7 of 59
1894: Puig i Cadafalch i “la colla de l’enveja”

Mª Àngels Mas i Mas, vocal dels Amics de Josep Puig i Cadafalch, ha trobat i ens ha fet arribar un interessant escrit de Josep Puig i Cadafalch sobre el ferrocarril, que va publicar al diari Noticiaro Mataronés el 28 d’octubre de 1894, amb motiu del 46 aniversari de la inauguració de la línia fèrria entre Barcelona i Mataró el mateix dia de l’any 1848, i de la que el mataroní Miquel Biada i Bunyol en va ser un dels seus principals promotors.

Puig i Cadafalch, de 27 anys, no es limita a commemorar l’efemèride sinó que es mostra molt crític vers aquelles persones “la colla de l’enveja” (parafrasejant el Siegfrid de Wagner), aquells sectors que s’oposen per sistema davant de qualsevol avenç i opina que el temps posa les coses al seu lloc i que passats els anys sobresurt l’obra ben feta. Veneració per uns i l’oblit pels altres.

“Pretenc demostrar que la gent és sempre la mateixa, que l’any 48 i l’any de gràcia 1894 són per a nosaltres una mateixa cosa, que el poeta llatí va errar a l’escriure allò de: tempora mutantur… i que si avui la locomotora hagués de xiular per primera vegada espantant les gavines de la platja aquí passaria el mateix que aleshores: l’entusiasme dels uns, les rialles dels tontos, les trabes i entrebancs dels saberuts de la pràctica, les profecies de desgracies, els planys dels mals a la porta, fins els odis sense saber de què.

Passaria exactament com ara a qualsevol avenç, a qualsevulla cosa que sembli nova.

Pretenc deixar provat que no ens manca qui de la cosa dubtaria encara que el vapor sortint de la màquina de Stephenson hagués atronat el món, qui trobaria la cosa poc pràctica encara que fos vulgar i comú en altres països, qui la trobaria perjudicial i fins criminal que no mancaria premsa per a fer-la impopular ni lligues per a intentar aturar-la.

Per a provar-ho, no faig més que obrir un volum polsós del Diario de Barcelona de l’any 1848 i, entre les ratlles dels articles entusiastes, entre les frases d’elogi, entre les festes amb que Mataró saludava l’Empresa que s’atreví a batallar contra la brutal ignorància de tants, entre’ls brindis i els focs d’artifici i el Te-Deum i músiques, s’hi veu que passava aleshores el que ara passaria si el ferrocarril no fos fet i algú s’atrevís a fer-lo.

Havia passat el dia memorable; l’endemà els diaris venien plens de la narració del fet i es feien llengües de la solemnial cerimònia.

“He tenido lugar en el día de hoy el fausto suceso que anunciábamos. Queda solemnemente inaugurado el primer ferrocarril de Espanya, y Barcelona y Mataró ya no son más que una población. Ambas ciudades han estrechado el círculo de relaciones que

las unían y sujetas por una línea de hierro quedan desde hoy hermanadas como dos buenas amigas para formar una liga de recíprocos intereses en provecho propio y en provecho común.

(…)

La ciencia, la voluntad, la actividad y el trabajo se reunieron para vencer obstáculos y dar cima a la gran empresa. El público sabe la lucha de oposiciones con que ha tenido que lidiar el buen celo de las juntas diretoras que han estado al frente de la misma empleando la eficacia de prudentes al par que enérgicos medios.

Mientras tal sucedía, recibíanse ya las máquinas y aparatos y seguían los grandes trabajos de construcción, y como si se quisiese patentizar cuan importante era la resistencia que s‘oponia a la realización de tan notables esfuerzos, una montaña abría sus recónditos senos, para facilitar paso a la línea que iba a establecerse.”

Jo voldria esbrinar tota aquesta mena d’obstacles; més a manca d’investigació me’ls afiguro.

Igual que ara: la tonteria dels que ignoren, la tonteria dels que saben, i tota la colla d’interessos que, a cada avenç se’n va per terra, tota la colla de misèries que aleshores es remouen.

Llegeixo que aital dia mans criminals cremen un pont novament construït; aquesta és l’obra de la darrera i la primera colla. Llegeixo també un periòdic que defensa l’utilitat d’aital obra contra les envestides de la turbamulta en pes. Però el ferrocarril es fa. Mataró en rep perjudicis i beneficis: més l’obra és civilitzadora, l’obra és un avenç veritable.

Ara han passat anys: els noms de l’Empresa, dels enginyers, dels que assoliren fer la gran obra tots els recordem. La colla de l’enveja, de l’ ignorància, de les misèries, ningú la recordà.

Venerem qui donà l’empenta i oblidem aquells a qui Déu ha posat sobre la terra per a fer nosa a les obres dels altres.

Josep Puig i Cadafalch.

Barcelona, 26 octubre 1894

(Publicat en el Noticiero Mataronés, diumenge 26 d’octubre de 1894).

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE