Campanya per un nou monument al tren

Son moltes i des de diversos àmbits les veus que reclamen a Mataró un monument referit al tren, situat en un lloc públic emblemàtic, que faci palesa la importància del ferrocarril i la tecnologia per a Mataró. L’actual monument, situat al davant de l’estació, es insuficient. Aquest monument es va fer l’any 1949 en la celebració del centenari del ferrocarril. El que és més interessant és que es va realitzar per subscripció popular. Com va ser això? Com es va motivar tota la ciutat?

El comitè local mataroní que va dissenyar la celebració del centenari havia inclòs l’erecció aquest monument, però govern franquista no ho va trobar interessant. Aquí caldria explicar el greuge que va suposar aquest fet i que la celebració se centrés en el Marquès de Salamanca (pel·lícula, segells…) en lloc de Biada com pertocava. A les protestes de l’alcalde Madrid va respondre destituint-lo. De manera que el Comitè Local va impulsar una campanya per fer entre tots aquest monument. Van encarregar el projecte a l’eminent escultor Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991), deixeble de Francesc Galí i Pau Gargayo, que havia realitzat diversos treballs per a l’Ajuntament de Barcelona.

Està feta en bronze. Consta d’una imatge en moviment del deu Hermes i un medalló amb la cara de Miquel Biada, promotor mataroní. El tema de la escultura és com el ferrocarril ha afavorit les comunicacions i el comerç. Ara be, està explicat de manera tan al·legòrica que costa d’entendre-ho com un monument al ferrocarril.  El deu del comerç (Hermes en grec, en llatí Mercuri), amb el seu casc i sandàlies voladors que el porten en un instant a llocs llunyans, sembla que es mou harmoniosament amb un peu posat al damunt d’una petita roda de tren que llisca sobre un rail. A la ma porta el seu caduceu o bastó entrellaçat, símbol del comerç.

Podem estar ben orgullosos de la qualitat del treball de Joaquim Ros, que també va realitzar diverses escultures per a l’església de Santa Maria. I cal tenir en compte que el seu prestigi va anar creixent fins que en el 1981 i 1982 va fer les escenes de l’Adoració dels pastors i dels reis a la façana de la Sagrada Família. Ara be, les circumstàncies han canviat i l’Hermes ara no és suficient per explicar la importància del tren per a la ciutat de Mataró. Li falten elements visibles referents al tren.

No seria hora de promoure un nou monument al tren? Una reproducció de La Mataró. Per desgracia la reproducció existent, el tren del Centenari, és propietat del Museu de RENFE de Vilanova i la Geltrú. Ens hauríem de fabricar una altra reproducció a escala real, de ferro, però no operativa, on els ciutadans poguessin pujar i baixar?. Altre possibilitat seria una reproducció més petita en fusta per a que hi juguessin els nens. Més barat seria fer només el perfil de la locomotora i el seu tènder.

I la ubicació? El front marítim sembla ben adient, davant de les platges, visible des de l’estació i l’avinguda Maresme. També te sentit col·locar-lo en el parterre que ocupa on havia estat fins 1957 la primitiva estació de Mataró, al peu del carrer de Sant Agustí. O en un lloc ben cèntric com la plaça de Santa Anna, més a prop dels ciutadans encara que menys visible per als transeünts que travessen Mataró en cotxe i tren.

Està en condicions l’ajuntament de Mataró de prendre la iniciativa, amb el recolzament de les entitats ciutadanes, o caldrà de nou una subscripció popular, com fa 65 anys?

Ricard Bonamusa i Argelaga

Existeix una proposta concreta de Pep Molsosa de fer una locomotora tamany natural, que ha formulat en el seu blog.

Cada any l’Ajuntament de Mataró realitza un acte en homenatge a Biada dipositant flors als peus del seu monument.

Bonamusa