És patrimoni cultural

La “cultura del tren” és un factor de identitat i cohesió social

Des de totes les vessants de la producció cultural hi ha hagut molta creació artística en torn del ferrocarril de Mataró, que en el seu conjunt ha creat un patrimoni cultural intangible, la “cultura del tren”. Aquesta cultura de base cohesiona la societat i hi impacta econòmicament.

El tema del tren ha permès a molts ciutadans proclius a la creativitat, tant amateur com professionals, a desenvolupar la seva personalitat creant productes culturals  i participant-los socialment: obres literàries, artístiques, tècniques científiques, musicals, audiovisuals… Són aportacions personals que han enriquit la societat, l’han fet més creativa i han generat activitat econòmica.

També ha propiciat que molts ciutadans amants de la cultura del tren hagin desenvolupat el col·leccionisme. En mostrar les seves col·leccions en exposicions públiques propicien la formació de la identitat cultural dels ciutadans que les visiten i alhora afavoreixen la conservació d’aquest ric patrimoni cultural.

Us en posem alguns exemples de cadascuna de les vessants de l’art creatiu:

1. Maquinària i altres elements tècnics ferroviaris

Els elements patrimonials de 1848 que s’han conservat són el rellotge de la primitiva estació de Barcelona (ara al Museu del Ferrocarril de Madrid), una placa litogràfica de la Memòria de la Companyia del 1848 (al Museu del Ferrocarril de Vilanova i La Geltrú), un tram del carril originari (Arxiu de Santa Maria, recuperat el 2014; Museu del Ferrocarril de Catalunya, recuperat el 2016), i la locomotora  Crewe miniatura de 1847, realitzada pel mateix fabricant Jones & Potts (col·lecció particular, exposada a l’Ateneu de Fundació Iluro el 2104).

El “Tren del centenari” és una reproducció funcional de la locomotora Mataró construida per La Maquinista Terrestre y Marítima (1949); és propietat de RENFE i es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova i La Geltrú (els plànols estan dipositats a l’Arxiu Municipal de Mataró, cedits per Ricard Bonamusa). Per altra banda diversos col·leccionistes conserven objectes, maquinària i estris provinents la majoria de les antigues instal·lacions ferroviàries de l’antiga xarxa catalana.

2. Maquetes artesanals de trens

Hi ha col·leccionistes que han construït o comprat a Anglaterra una reproducció a escala de la locomotora Mataró. Antoni Augé va formar una extraordinària col·lecció artesana mida H0 de reproduccions de ferrocarrils emblemàtics de tot el món, entre ells de la Mataró, exposada a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró l’any 1998. Joan Delhort va construir una reproducció artesanal de la locomotora Mataró que actualment es troba en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i La Geltrú. El Grup Ferroviari de Mataró ha construït un circuit H0 digitalitzat que en part reprodueix paisatges del Maresme.

3. Numismàtica i filatèlia

Josep Rovira i Puig ha aplegat una vasta col·lecció de medalles, ensenyes, xapes, plaquetes, monedes…, fins i tot un tram de carril originari, referents al tren de Barcelona a Mataró, exposada a l’Arxiu de Santa Maria el 1998. Eduard Barceló ha format una gran col·lecció filatèlica composta de cartes, segells, postals, vinyetes, loteria…

4. Arts visuals

La col·lecció d’imatgeria popular del carril de Mataró de Xavier Nubiola, exposada a l’Arxiu de Santa Maria el 2014. il·lustra la popularitat del tren de Mataró i la interpretació dels fets segons les èpoques. Consta d’auques, ventalls, felicitacions, estampes, calendaris, retallables, trencaclosques, còmics i contes.

Són moltes les pintures i dibuixos que representen elements del tren de Mataró: pintures a l’oli de Xavier Nogués, Rafael Estrany, Josep i Pere Santhilari, Jordi Arenas, Josep Maria Rovira Brull…; dibuixos, litografies i gravats de Josep Maria Rovira Brull, Santi Estrany, Joaquim Bartra, Manuel Cusachs, Marià Ribas, Alfred Opisso, Fernández Collado, Manuel Garbayo, E. Vilardell, Sierra, E. Gràcia…; pintures murals al pis primer de l’Ajuntament de Mataró, de Jordi Puiggalí i Clavell…; retrats a l’oli de Miquel Biada (el de la família Biada, un altre de Joan Vila, el de la Galeria de Catalans il·lustres de Cristòfol Montserrat Jorba, i el de la Galeria Mataronins Il·lustres de Rafael Estrany.

En el camp del disseny gràfic i tècnic es conserven nombrosos cartells publicitaris i anuncis comercials, i els plànols de 1876-78 de la locomotora Mataró (Escola d’Enginyers de Barcelona, Companyia TBF inèdits)

Nombrosíssimes són les fotografies referents al tren, de totes les èpoques, aplegades en molts diverses col·leccions.

5. Llibres, premsa i documents d’arxiu

Són innombrables els editorials, articles, notícies i anuncis escrits per a diaris i revistes, de vegades en edicions especials… referits al tren i la seva història. També és molt abundant la literatura tècnica, històrica i científica sobre el tema. La literatura de creació inspirada en el tren de Mataró és interessant: els llibres de viatges de Joan Amich (1849), Josep Gil i Montaña (1850) i Víctor Balaguer (1857); novela (Narcís Oller), teatre (Lo túnel de Montgat), poemes, llegendes orals…

S’han conservat documents d’arxiu originaris entre els que destaquen el llibre de comptes del constructor Mackenzie & Brassey conservat a Londres (1846-1849); els llibres de comptes dels negocis de Miquel Biada a L’Havana (1834-1843) i a Mataró, els llibres d’actes de la Junta des de 1849 (Arxiu Nacional de Catalunya), els plànols de l’estació de Barcelona de 1847, etc. Altres documents van ser impresos en el seu moment, com l’acta de constitució de l’empresa (1845) i les memòries de la Companyia, amb els seus balanços (des de 1848).

6. Mitjans audiovisuals

S’han gravat escenes on surt la Mataró en la pel·lícula “El Marqués de Salamanca” (1949), curtmetratges de la celebració del Centenari (1949, a la Filmoteca de Catalunya), molts documentals, notícies i nodes sobre el tren de Mataró, una gravació MTV de l’interior de la casa natal de Miquel Biada (1999), videojocs, webs, la Mataró en 3D…

7. Interpretació i celebració

En el àmbit festiu i interpretatiu destaquen les festes a Mataró i Barcelona en la inauguració del ferrocarril, inclosos espectacles teatrals, i les de les seves efemèrides des de 1910, on es barregen elements populars i institucionals. El capgròs Biada forma part del seguici dels gegants de Mataró des de 1998, patrocinat per la revista Capgròs.

Pel que fa a la música, l’“Himne del Primer Ferrocarril qui creuà terres hispàniques” (1910), composat per Santiago Vinardell i Plalau, amb música del mestre Joaquim Cassadó i Valls, ambdós mataronins, es va estrenar en el 62 aniversari del primer ferrocarril (n’existeix una gravació de la Coral Arquitectura de Barcelona de 2008).

L’art dels diorames també s’ha inspirat en el tren: Josep Mestres i Cabanes va realitzar dos diorames de l’estació de Barcelona i del túnel de Montgat (1929, en queden fotografies), un membre de l’Associació de pessebristes de Mataró va realitzar un diorama del tren al pas del carrer de Sant Felicià de Mataró (l’autor en conserva fotografies), i existeix un diorama del tren al túnel de Montgat, de l’Associació de Pessebristes de Castellar del Vallès (2014).

8. Artesania

El tren de Mataró s’ha materialitzat en nombroses produccions artesanals especialment de ceràmica (rajoles, plat, safata, càntir, caganer, tassa, didal..) però també d’altres materials (capsa de mistos, caixes, llibreta, reproducció del capgròs Biada…). La gastronomia hi ha trobat un filó (capses de xocolates de can Miracle, medallons de xocolata d’Oñó, galetes en forma de locomotora de Casa Graupera…).

9. Elements escultòrics i ornamentals urbans

Amb l’objectiu de commemorar la història del tren i honorar Biada, s’han erigit monuments públics com  el conjunt monumental de la plaça Miquel Biada (monument a Miquel Biada de Joaquim Ros i Bofarull de 1948, medalló i llegenda amb dedicació de la ciutat), i les làpides col·locades el 1910 a la casa on va morir Biada al carrer de Sant Antoni 18 i a l’estació del tren, i al 1973 a la casa natal al carrer Argentona 27.

També cal considerar els monuments funeraris privats: el sepulcre de Miquel Biada al Cementiri dels Caputxins de Mataró, amb el retrat de Biada en un medalló de pedra (1856), la làpida sepulcral d’Onofre Viada Balanzó al Cementiri vell de Barcelona, amb el primer baix relleu del tren (1851), i el gravat del tren en el monument funerari de Rafael Patxot també al Cementiri vell de Barcelona (1865)

L’ornamentació exterior d’edificis també representa el tren, en dos esgrafiats de Santi Estrany (un d’ells ja desaparegut), una locomotora a la façana del CEIP Cirera de Mataró, un baix relleu de bronze de la façana del Palau de Justícia de Barcelona ( el model en guix del es conserva al Museu de Mataró), i ceràmiques murals a establiments comercials (bar, gasolinera).

Conclusió

Totes aquestes produccions culturals, numèrica i qualitativament gens despreciables, demostren que el tren de Mataró pertany ja a la cultura popular i la identitat social catalana. El tren de Mataró és un leiv motiv, una font recurrent d’inspiració, un punt de trobada ons tots ens hi reconeixem

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE