Els tallers

Des dels inicis del projecte l’empresa tenia previst construir els tallers a Barcelona, però el reglament militar del Fort de la Ciutadella prohibia tota construcció dins el perímetre marcat per la distància d’un tir de canó. Excepcionalment s’havia permès construir l’estació de Barcelona, però davant la dificultat d’obtenir de la’autoritat militar el permís per a altres edificis addicionals, tot i els vehements raonaments presentats, al maig de 1848 la junta va renunciar provisionalment a fer els tallers a Barcelona i va decidir construir-los a Mataró.

La junta va licitar les obres i el 7 d’agost de 1848 va firmar un conveni amb Josep Forns, mestre d’obres de Mataró que hi havia construït l’estació, per a la construcció d’obres accessòries: un magatzem-ferreria, un taller mecànic per a les màquines i una fusteria per la reparació de vagons. Forns els va construir entre agost i setembre de 1848, just abans de la inauguració. El plec de condicions i els plànols conservats ens permet fer-nos una idea de les mides dels edificis.

Quan es van acabar de construir els tallers el 23 de setembre de 1848 la junta va licitar les condicions per a la construcció a la mateixa zona d’altres edificis per al servei ferroviari: un dipòsit de cotxes sense coberta, i dos casetes per a guardes. El 4 d’octubre va adjudicar les obres per 3975 duros a Martí Vilà, Joan Mombrú, Rafel Torres i Francesc Padrol. Aquesta cotxera i una de les casetes es van edificar al costat del taller mecànic. A l’altra banda del torrent de les Dos canyes es va construir un altre edifici que possiblement era una cotxera per a carros i cavalls. S’hi  accedia des de l’estació però també per un caminet des del camí ral.

La importància dels tallers de Mataró és molt remarcable ja que en ells es van construir les primeres locomotores de construcció catalana, la 1ª Espanyola l’any 1851 i més tard l’Arenys sota les ordres de l’enginyer Joseph White.

La companyia insistia a situar els tallers a la ciutat de Barcelona, i l’any 1849 la junta directora va tornar a demanar permís per construir els tallers al recinte ferroviari de Barcelona, però el Govern ho va denegar definitivament per la real ordre del 10 de gener de 1850. Finalment després de la fusió amb la companyia de Granollers els tallers mecànics per a la reparació de maquinària es van traslladar al Clot de Barcelona cap a 1865. Els tallers de fusteria i ferreria de Mataró van continuar en ús.

planol1851_tallersMataro

“Hojas del plano levantado, conteniendo las propiedades enclavadas en el territorio jurisdiccional de la ciudad de Mataró” de Joan Soler i Mestres, 1851. Arxiu Comarcal del Maresme (Sig. APEO 1851)

 

Amb l’arribada del tren a França la TBF va decidir transformar els tallers per destinar-los a estació de mercaderies, ja que el moll construït al costat de l’estació era del tot insuficient. El projecte de 1879 incloïa fer un nou moll per a càrrega i descàrrega al costat dels tallers, i l’edifici es va convertir en un amplíssim magatzem.

tallers FFE_V239_005_40 allargat

Detall del projecte de 1879 de convertir els tallers en estació de mercaderies, amb la construcció d’un nou moll de càrrega i descàrrega (en vermell). FFE.V239-005-40

 

workshops

“Anchorages on the East coast of Spain: from the Spanish Government Surveys of 1884 published at the Admiralty 1889 under the superintendence of Captain W.J.L. Wharton”. Institut Cartogràfic de Catalunya

 

Encara perdurava així a Mataró fins a mitjans del segle XX. Dins del pla de millora de les infraestructures de la línia, la MZA va inaugurar el 1910 la nova estació de Mataró, un nou edifici al costat per a magatzem, famós per ser on es carregaven les Mataró potatoes, i un nou edifici per a magatzems que actualment utilitza IRVIA com a taller mecànic. Tot i això l’antiga nau del taller va continuar dempeus en la seva funció de càrrega i descàrrega..

mapa estacio 1913

Mapa de l’eixample de Joan Cabanyes, 1913

 

La nau on hi havia hagut el taller dissortadament es va enderrocar als anys 60 per eixamplar la carretera, i en el seu lloc ara hi ha l’aparcament de RENFE (la part més estreta d’entrada).

parquing-on-era-el-taller

Solar on era el taller ferroviari. Encara queden a terra vestigis de l’edifici o del seu moll. Institut Cartogràfic de Catalunya

 

En canvi  hi perdura una nau d’inicis del segle XX (que cal protegir), que actualment forma part del taller ferroviari de RENFE i ALSTOM anomenat IRVIA.

P1120430irvia mataro

 

Continua

 

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE