Conservació i difusió: Pla de Protecció

La protecció del patrimoni cultural és competència de les administracions, tal com reconeix la Llei del la Generalitat de Catalunya 9\1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català: “La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”.

El Patrimoni industrial és especialment precari perquè en ser testimoni de la tecnificació del segle XIX, no sol tenir més de 150 anys i aquesta manca d’antiguitat fa que no hi hagi sensibilització com una qüestió cultura. Per això tant el govern espanyol com la UNESCO li han dedicat una atenció especial (Carta del Comitè Internacional per la Conservació del Patrimoni Industrial, 2003, i “Pla de Patrimoni Industrial de l’Institut del Patrimoni Històric Espanyol del Ministeri de Cultura, 2000).

El cas del ferrocarril de Barcelona a Mataró és encara més difícil, tant pel seu gran abast territorial, com per la gran controvèrsia suscitada per la gestió negativa de RENFE durant tants d’anys (que ha generat un curiosa relació d’amor/odi amb la línia) ; també per ser de propietat única i poderosa ADIF, i sobretot per estar situat en una zona privilegiada d’alt valor paisatgístic i urbanístic, en ple ús i per tant en contínua transformació.

Aquestes raons fan encara més necessari un Pla de Protecció d’aquest patrimoni, que es podria articular d’aquest manera

-Catalogació com a be cultural

Cal protegir legalment mitjançant la seva catalogació i declaració com a Be Cultural, que es pot fer des de la Generalitat o des dels ajuntaments.

El conjunt de la línia (el traçat de la via, el túnel, les estacions, els ponts…) pot ser declarat Be Cultural d’Interès Nacional be com a conjunt històric (agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants), be com a lloc històric (paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics), figures descrites a la Llei del Patrimoni Històric de Catalunya (article 7,2). La ubicació del tren al llarg de la costa del Maresme i Barcelonés donen una unitat a tots els elements i conforma inequívocament un paisatge.

En especial cal protegir el tram de Montgat, amb el túnel, l’estació, el terraplè i els passos inferiors: es tracta de tram millor conservat en tots els aspectes. Un regidor de l’Ajuntament de Montgat ja va sol·licitar a la Generalitat la protecció del túnel con a BCIN.

Cada ajuntament pot catalogar els elements aïllats com a Bens culturals d’interès local. Els principals elements a protegir aïlladament són a priori: el traçat, la passera sobre la via i l’estació de Badalona, el pont de la riera de Tiana, el túnel i l’estació de Montgat, els passos inferiors a Montgat, el desguassos a Montgat,  Masnou i Premià, els pilars del pont de la riera d’Alella, el pont d’Argentona, y els tallers, l’estació, habitatges i taller de Mataró, i els pilars del pont de la riera de Sant Simó.

-Restauració

Aquest patrimoni industrial ferroviari de la línia del Barcelona-Mataró està mal conservat a causa de la manca de sensibilitat patrimonial de RENFE durant molts anys. El 2007 es va fer especialment evident la falta d’inversions de RENFE en ocasió de les obres de l’AVE. Tal com va reconèixer la Ministra de Foment, “el servicio de Cercanías de Barcelona ha sufrido un “deterioro evidente” que no se debe solo a la dificultad de compaginar las obras contrarreloj del AVE sino también a la falta de inversiones” (El Periódico, 16-11-2007). Efectivament, la deixadesa de la línia té a veure amb la política d’inversions de RENFE durant els últims 60 anys, ja que després del Pla de Guadalhorce d’electrificació de la línia de 1949,  i d’una renovació integral segons el Pla Decennal de Modernització de 1960, no va fer més inversions fins el Pla intermodal d’Infraestructures del Transport, PISIT, del 2004, que bàsicament ha afectat a les estacions. Dita falta d’inversió repercuteix molt directament en la conservació de les instal·lacions, que són patrimoni industrial.

Però també repercuteix en l’explotació de la línia i en l’ús dels passatgers en el dia a dia, que no comprenen com es permet que el trajecte duri més avui que fa 150 anys. A això s’afegeix l’impacte negatiu del ferrocarril com a barrera que separa, aïlla i allunya el mar de les persones que viuen en les poblacions costaneres: les successives intervencions han agreujat aquest problema tot afegint obstacles: major elevació de la via, tanques opaques, cables per tot l’aire, absència de ponts, passos inferiors tercermundistes amb mala olor, brutícia sobre les vies… És una línia anti ecològica i gens respectuosa amb els ciutadans. Per tant la falta d’inversions ha generat també un desafecte social cap a la línia, un gran obstacle perquè els maresmencs valorin el seu patrimoni superant aquestes connotacions negatives.

En els darrers anys els ajuntaments han fet un esforç de dignificació de l’entorn amb la construcció del passeig costaner, encara que no sempre l’han protegit de l’excessiva alçada de les edificacions a la línia de mar.

És urgent una important inversió per restaurar els elements arquitectònics encara existents: passos inferiors, desguassos, ponts, edificis … Llavors serà possible explotar des del punt de vista del turisme cultural aquesta línia, que junt amb l’atracció de les platges, te un enorme potencial.

-El futur de la línia

Els plans de la Generalitat  deixen un futur incert per la línia Barcelona-Mataró, en projectar una nova línia paral·lela més a l’interior per “millorar” el front marítim (PTOP, Pla Territorial Metropolità de Barcelona, publicat al DOG el 2-6-2009), a part de millores innegables com la nova línia orbital i el desdoblament de la via a l’Alt Maresme. Com no es concreta el futur de l’actual línia Barcelona-Mataró, l’alcalde de Sant Adrià del Besós ja ha proposat edificar els terrenys; en canvi l’alcalde de Mataró opta per conservar la línia. Per tant ara és el moment oportú de plantejar la seva conservació com a element patrimonial, protegint-lo de la seva desaparició en benefici d’una excessiva edificació.

Si la línia de rodalies ha de passar en un futur per un altre traçat, cal reconvertir la línia de la costa. Un opció seria fer-hi un tramvia. Es podria recuperar el tram de marina desmantellat el 1988 i es continuaria oferint servei de transport a totes les persones dels barris més a prop del mar, sense entorpir el pas de vianants ni el paisatge. Des del punt de vista del patrimoni és la millor opció ja que permet la recuperació i conservació dels elements constructius originaris (traient tots els afegiments i gruixos de grava i formigó que ha precisat l’estructura ferroviària) i permet continuar amb el seu ús propi de transport. Un altra opció seria convertir-lo en un tren turístic o fer-ne un camí verd que permetria comunicar tot el Maresme fins a Barcelona a peu o en bicicleta per un trajecte recte, arborat i d’alt valor paisatgístic. Sigui com sigui, en cap cas s’ha de repetir l’error de Barcelona, que en ocasió de les Olimpíades de 1992 va fer desaparèixer l’estació originària de Barcelona i un bon tram del traçat.

Igualment, si l’administració pretén la coexistència de les dos línies ferroviàries, la de la costa i la interior, soterrant també la línia de la costa, segons es planteja en l’avantprojecte, s’hauria de construir la nova via soterrada per sota de la N-II i no per l’actual traçat de la via originària, ja que suposaria la destrucció total del patrimoni.

En qualsevol cas la vertebració de la protecció i explotació cultural de la línia amb el seu ús primari, el transport eficaç de viatgers, és un repte que hem de ser capaços de superar. Donem per fet que ha d’arribar una transformació radical de la gestió del trànsit ferroviari, convertint el tren del Maresme en un servei freqüent i ràpid com un metro, alternat amb trens semidirectes que comuniquin Mataró i Barcelona en menys de 30 minuts.

-Creació d’equipament culturals i turístics

La difusió del coneixement del patrimoni ferroviari es podria articular amb l’interès econòmic del territori que travessa, mitjançant la creació d’equipaments d’interès turístic. Pràcticament no existeixen en l’actualitat equipaments culturals referents al tren al Maresme i per tant no es pot traçar un pla de difusió cultural i turística. És necessari crear un itinerari cultural senyalitzat al llarg de tota la línia, amb els expositors necessaris, que expliqui tant l’element ferroviari com tot el paisatge en el que es troba, assenyalant els llocs on eren elements ara desapareguts amb geo localitzadors i realitat virtual. També convindria crear a Montgat d’un Centre de Referència sobre el túnel i potenciar el circuit del trenet dels Amics del Ferrocarril del Masnou

Mataró és la ciutat ferroviària per excel·lència entre totes les de la línia, ja que és on arribà el primer tren, es construí el primer taller mecànic ferroviari d’Espanya i es muntà la primera locomotora espanyola. Té dos equipaments centenaris per explotar: l’estació i el taller de mecànica ferroviària IRVIA. Si hi hagués espais dedicats al ferrocarril es podria potenciar la ciutat turística i econòmicament.

És urgent crear a Mataró un centre de referència, embrió del futur Museu del Ferrocarril Barcelona-Mataró, integrat en la xarxa de Museus de la Generalitat de Catalunya. En aquest museu es podria començar a exhibir el ric patrimoni cultural que ha generat al llarg de 160 anys el tren de Mataró, com ha proposat en diverses ocasions el Cercle Històric Miquel Biada a l’Ajuntament. També caldria col·locar al front marítim un monument -locomotora que simbolitzi clarament la relació del tren amb la ciutat.

També calen iniciatives destinades a viure el tren com a festa o diversió: construir un circuit de tren a escala de 10 polsades en funcionament, ubicat en el front marítim o en el Parc Central; construir un parc infantil de trens;  mantenir i potenciar la Fira Ferroviària i actes associats, i portar a Mataró durant les festes el tren del Centenari.

-Investigació i conscienciació social

En aquest projecte hi ha de participar necessàriament la societat civil, a través de les universitats, entitats i associacions, per aconseguir la sensibilització de la societat i un raonat consens per la protecció d’aquest patrimoni, i tota mena d’aportacions per crear els equipaments culturals.

Continua

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE