De Mataró a Amèrica

Miquel Biada va ser  promotor i tresorer del ferrocarril de Barcelona Mataró (1844-1848)

1. Infància a Mataró

Nascut en una família nombrosa a Mataró l’any 1789, era fill d’un mestre de cases d’aquella ciutat. Estudià als escolapis i, sembla que apadrinat per un germà gran, des de 1806 estudià per ser pilot. A la seva joventut visqué els terribles moments d’atac i destrucció de la ciutat per part dels francesos a la primavera del 1808. En aquest ambient d’hostilitats, marxà cap a Amèrica, on des de feia molt pocs anys els catalans tenien permís de comerciar-hi, gràcies al decret de lliure comerç de Carles III, de 1778.

Casa natal de Miquel Biada, al carrer d'Argentona de Mataró
Casa natal de Miquel Biada, al carrer d’Argentona de Mataró

2. Fets a Veneçuela (dita encara Nova Granada)

S’establí a la ciutat de Maracaibo, on va treballar d’armador i consignatari de vaixells: distribuia per diverses ciutats veneçolanes els productes peninsulars i enviava cap a Catalunya els productes colonials. Però aviat es va veure immers en la guerra de la Independència de Veneçuela i, fidel als interessos d’Espanya, va lluitar activament amb càrrecs de responsabilitat contra les tropes de Miranda i Bolívar. Entre 1810 i 1813 realitzà diverses expedicions (a Coro, Guaranao, Puerto Rico i Jamaica) per avituallar l’exèrcit espanyol.

Va tornar a Mataró i l’agost del 1815, quan tenia 26 anys, es va casar amb Teresa Prats, amb qui va tenir un fill l’any següent. El 1818 ja era de nou a  Veneçuela on, gràcies al general Murillo, semblava propera la pacificació del territori. De fet, Bolívar va pactar un armistici amb els espanyols l’any 1820: però mentre Biada, ara Comandant, s’absentava de Maracaibo amb la seva goleta Amable Teresa per col·laborar en l’anunci de la treva a ciutats veïnes (Riohacha, Santa Marta i Cartagena), el gener de 1821 Maracaibo es va pronunciar a favor de la independència; i ell, víctima d’un engany, va haver d’exiliar-se, després de pagar una forta multa que el deixà arruinat.

Després d’aquests esdeveniments va retornar a Catalunya, on l’any 1823 va néixer a Mataró el seu segon fill. Però el seu destí ara Amèrica, i es va tornar a embarcar, aquest cop amb destí a Cuba, amb la seva família.

3. Anys a Cuba

S’establí amb la seva dona i fills a la ciutat de L’Havana, on l’any 1825 va néixer el seu tercer fill. Cuba vivia uns anys de gran expansió econòmica i Biada hi va refer els seus negocis de transport de mercaderies (especialment tabac però també sucre, fustes, i altres productes, a canvi de productes europeus manufacturats, vi, cigrons, etc), tal com queda reflectit en el seu llibre de comptes. El General Tacón el nomenà capità d’una de les deu companyies de voluntaris que llavors reclutà per garantir la seguretat de l’illa.

Empresa de cigars de Miquel Biada a Cuba
El magatzem de tabac de Miquel Biada a L’Havana estava al carrer dels Oficis 79

4. Tren de Güines a La Habana

L’any 1833, un grup d’empresaris va formar una junta amb la finalitat de promoure un ferrocarril que havia d’unir la zona agrícola de Güines amb el port de L’Havana. Aquesta junta directiva estava formada pel Comte de Fernandina, Joaquin Gómez i Miquel Biada. Però finalment, per decisió del Superintendent d’Hisenda Martínez Pinillos, el tren es financià amb diners públics, i es va construir a través de la «Real Junta de Comercio de la Habana».

L’any 1837 s’inaugurà el primer ferrocarril de l’illa de Cuba i Biada va decidir portar el ferrocarril a Catalunya: el 1839 en una conversa amistosa amb compatriotes va dir: «apuesto diez mil pesos que después de transcurridos cuatro años de mi llegada a España, iremos desde Barcelona hasta Mataró en el ferrocarril que mandaremos construir».  I amb aquestes intencions va tornar a Catalunya l’any 1840, on semblava acabada la guerra carlina. Poc abans de marxar, va rebre el nomenament de «Caballero de la Cruz de Isabel la Católica» en agraïment pels seus serveis personals i econòmics a la guerra de Veneçuela.

Seguir>

Menu