Projecte en marxa

4. La primera Junta d’accionistes

Es celebra la Junta general el 31 de juliol de 1844, en que s’elegeix la Junta Directiva que crearà l’empresa. En aquesta reunió els promotors fan un discurs optimista per engrescar els accionistes a tirar endavant i votar una Junta Directiva. Els motius que proposa la Junta per prendre aquesta decisió són en primer lloc els seus interessos particulars, és a dir, la possibilitat de fer negoci. En segon lloc, el be comú i el progrés de la nació, motivació que la Junta intenta excitar com la més noble. I en tercer lloc, considerar-ho un projecte realitzable.

Es procedeix a l’elecció de la Junta. La Junta Directiva seràn els set més votats, junt amb el secretari (que fa acta de la reunió) el notari Ferran Moragas i Ubach, notari. El resultat de la votació és aquest: Ramon Maresch 401. Miquel Biada 402. Francesc Viñas 387. Josep Ribas i Solà 249. Josep Xifré fill 218. Rafael Sabadell 203. Josep Margarit 212. Miquel Nanot 180. Rafael Patxot 170. Josep Bosch 142. Francesc Pascual 118. Gaspar Cusachs 87. Senyors Coca 15. Sr. de Albareda 23. Sr. de Mas 16. Sr de Font 22. Sr. de Roca 24. Sr de Fradera 6. Sr. de Perpiña 10. Sr. Badia 5. Sr de Peris 4.

Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, on es va celebrar la primera reunió d'accionistes

Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on es va celebrar la primera reunió d’accionistes

5. Formació de l’empresa

Els plànols són encarregats al setembre de 1844 a l’enginyer anglès Joseph Locke. Pel que fa a la venda d’accions, com no aconsegueixen captar gaires accionistes més, la primavera de 1845 acepten la proposta feta per un grup d’inversors ferroviaris anglesos a través de Josep Mª Roca, d’aportar el 50% del capital. Redacten unes noves Bases que perfilen el funcionament de l’empresa.  La Junta Directiva serà retribuida amb un 2% de l’import (100.000 ptes entre tots).

El 10 d’abril de 1845 presenten al Govern els plànols i les Bases de la societat tot demanat l’aprovació definitiva. Han hagut d’adaptar-se a la R.O. del 31 de desembre 1844 que fixa les condicions per les concessions com l’ample de via espanyol i el límit de 99 anys per a les concessions privades. La resposta del govern a tota la documentació enviada continua sent una concessió provisional, per R.O. del 27 de juliol de 1845, ja que no s’aprova el tram Masnou-Mongat. Enginyers de l’Estat revisen el trajecte. El pressupost i els plànols van ser de nou enviats al govern per a la seva aprovació el dia 5 de novembre.

Les Condicions i Pactes pels quals s’ha constituit l’empresa queden escriturats el 6 de juny de 1845: ha calgut pactar amb Josep Mª Roca, que continua com a comissionista, la cessió de la concessió governamental, i amb l’accionariat anglès la seva representació a la Junta Directiva.

Ramon Maresch, President de l'empresa del ferrocarril entre 1844 i 1847

Ramon Maresch, President de l’Empresa del ferrocarril entre 1844 i 1847

6. Inici de les obres

El comès que la Junta té al seu davant és la compra dels terrenys que ocuparà el ferrocarril. Es contracta els primers tècnics i treballadors espanyols, com l’agrimensor Salvador Carrera Guiriguet  que s’encarregava de taxar els terrenys.

Simultàniament, la Junta presenta el projecte als municipis per on passarà el ferrocarril. Per fi, amb la R.O del 3 de març de 1846 arriba la concessió definitiva i s’inicien les obres de neteja dels terrenys i es demana pressupost als constructors anglesos Mackenzie&Brassey, que és aprovat en la junta general ordinària del 15 de gener de l’any 1847.

El capataç Robson arriba a Barcelona el 18 de juny de 1847 per dirigir les obres, sota les ordres de William Locke, nebot de l’enginyer Joseph Locke. Les obres es comencen amb contractes provisionals, mentre es negocia amb els constructors els termes del contracte defintiu.

El túnel de Montgat va quedar perforat el 8 d'octubre de 1847

El túnel de Montgat va quedar perforat el 8 d’octubre de 1847

En aquest mateix any, dos comissionats de l’empresa viatgen a Anglaterra per comprar la maquinària, fent ús del capital anglès. Compren a l’empresa Jonnes and Potts les quatre locomotores. A l’empresa Wrigth 62 carruatges: 30 de primera classe, 30 de segona classe i dos cotxes de luxe, així com 30 vagons (18 per a tercera classe i 12 per mercaderies), a més de dos vagons molt grans per transportar-hi objectes especialment voluminosos.

La fusta per les travesses l’encarreguen a Rússia. Per abaratir l’obra, s’acorda que les estacions siguin construïdes per empreses espanyoles i per això són subhastades i adjudicades a constructors del país. Els materials de ferro necessaris per a la construcció de les estacions (columnes de ferro, plataformes giratòries, etc.) són comprats a Londres a Devauz and Co.

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE