L’origen anglès de la locomotora Mataró

Post 24 of 62
L’origen anglès de la locomotora Mataró

La locomotora nº 1, que va inaugurar la primera línia del ferrocarril Barcelona-Mataró el 28 d’octubre de 1848, batejada amb el nom de Mataró, era una locomotora de vapor saturat 1-1-1 amb tènder, una locomotora tipus Crewe que incorporava els últims avenços tecnològics. Va ser construïda a la fàbrica Jones & Potts de Newton i importada a Catalunya en vaixell.

Els precursors dels ferrocarrils i les primeres locomotores

Hi ha tota una evolució tecnològica de les locomotores des de l’inici dels ferrocarrils a les zones mineres del Regne Unit, a principis del segle XIX, fins a la locomotora Rocket, i la inauguració del ferrocarril Liverpool-Manchester, el 15 de setembre de 1830. En aquest recorregut hi hagué tres personatges clau:

Richard Trevithick va ser l’enginyer anglès que va inventar la locomotora Penydarren, el primer ferrocarril a vapor, l’1 de febrer de 1804. Altres inventors van seguir millorant aquest tipus de locomotores que pesaven unes 5 tones i només arribaven a uns 5 ó10 km/h. Eren utilitzades per arrossegar els vagons de les mines de carbó.

planolrocket

L’ enginyer anglès George Stephenson és el pare del ferrocarril modern, com a principal inventor de la Rocket, guanyadora de la Prova de Rainhill, Anglaterra, el 8 d’octubre de 1829. Gràcies a la combinació de l’injector d’escapament i la caldera multi-tub, la Rocket va ser la primera locomotora en assolir 56 km/h, mai vist !.

L’enginyer civil anglès Robert Stephenson i el seu pare George Stephenson van fundar la primera empresa constructora de locomotores. Els tipus Planet 1-1-0 i Patentee 1-1-1 ó 1-2-0 van ser els models copiats arreu per molts constructors de l’època.

Trevithick

Richard Trevithick (1771-1833)

GeorgeStephenson

George Stephenson (1781-1848)

robertstephenson

Robert Stephenson (1803-1859)

Joseph Locke

Aquests tres enginyers van realitzar l’invent, però altres el van perfeccionar.

Joseph Lo

Joseph Locke (1805-1860)

Joseph Locke, enginyer civil anglès, va ser director de molts projectes al Regne Unit com a enginyer en Cap de la Grand Junction Railway (1837), després englobada a la London & North Western Railway (1846), i també la de la London & South Western R. (1840). També va dirigir ferrocarrils per tot el continent europeu: destaquen els projectes dels primers ferrocarrils de França (1843), Espanya (1848) i Holanda (1856). Sota la seva direcció es va crear la locomotora Crewe.

El tipus Crewe

Crewe és el topònim de la ciutat anglesa del Chesire on es va desenvolupar una nova tecnologia. Aquest petit poble va créixer als anys 1830 gràcies a que allà es creuaven els ferrocarrils Manchester-Birgmingam i el Grand Junction. Cap a 1840 la línia Grand Junction Railway hi va traslladar el seu taller de reparacions fins aleshores a Edgehill prop de Liverpool, amb la novetat que no només repararien locomotores sinó que també les fabricarien. A Crewe van coincidir tres enginyers Locke, Buddicom i Allan que són els pares de la locomotora tipus Crewe.

A lithograph of Crewe station, Cheshire, 1848. This was one of fifteen scenes of the London & North Western Railway produced by the artist and lithographer A F Tait, and published by Bradshaw and Blacklock in Manchester. Before the coming of the railways Crewe was a small hamlet. However, in the 1830s it became the junction of the Chester & Crewe Railway, Manchester & Birmingham Railway, and the Grand Junction Railway. The hamlet quickly expanded and the surrounding land was used as the site of its locomotive and carriage works.Litografia de A F Tait de l’estació de Crewe el 1848loco 3 tallers CreweFàbrica de Crewe (Anglaterra), The Illustrated London News 1849

El tipus Crewe va ser desenvolupat el 1843 com una necessitat per a millorar les locomotores Patentee, que presentaven elevades despeses de manteniment per la seva fragilitat. La principal innovació consistia en els cilindres inclinats que permetien una millor conducció a les curves i evitava avaries.

El 1845, aquest tipus de locomotores Crewe es trobava totalment perfeccionat. La Columbine 1-1-1 va ser la primera d’aquest tipus amb totes les seves innovacions, i va estar en fabricació durant més de 15 anys. Es conserva al Science Museum de Londres, pesa unes 20 Tm i podia assolir fins a 90 km/h.

Aquest tipus és la que Locke i Buddicom van portar a França on Buddicom va instal·lar una fàbrica pel París-Le Havre. I és també la que es va portar a Barcelona.

columbine.jpg

La fàbrica Jones & Potts a Newton

Abans de la creació dels tallers de Crewe, hi havia a Newton (un poble proper, després dit Earlestown dins Newton-le-Willows) la Viaduct Foundry, creada al 1833 per Jones, Turner i Evans, per a la fabricació de bombes a vapor de bombeig de les mines, però també va fer moltes locomotores; de fet, tenia rails que enllaçaven amb la línia ferroviària des de la fàbrica a l’extrem est del Viaduct Sankey, que donava el nom a la fàbrica. Aquesta fàbrica va ser refundada al 1846 per John Jones i Arthur Potts, època en que s’hi van construir les quatre locomotores catalanes. Des de 1853 va passar a ser propietat de la London & North Western Railway i va estar en explotació fins 1964!.

loco 1Locomotora Hero amb tènder, nº 192 de gener de 1848, del mateix tipus que la Mataró en els seus colors originals

loco 2

La locomotora Mataró

És a aquesta fàbrica Jones & Potts, coneguda com la Viaduct Foundry, que la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró va comprar les quatre locomotores inaugurals.

Al juliol de 1847, la Junta Directiva de l’empresa del ferrocarril Barcelona-Mataró va enviar dos comissionats a Anglaterra per a, entre altres coses, formalitzar la compra de quatre locomotores i els seus respectius tènders a la casa anglesa Jones & Potts de Newton-le-Willows. La data de lliurament de les locomotores inicialment prevista per la primera meitat de l’any 1848, va haver de ser retardada en canviar l’ample de via utilitzat. El projecte inicial considerava l’ample de via majoritari en altres països d’1,44 metres, però la pressió del Govern central per imposar 6 peus castellans (1,67 m) va ser la causa del retard en el lliurament de tot el material rodant, incloses les locomotores.

Eren locomotores tipus Crewe de rodatge 1-1-1 SFB (Small Fire Box) de gran robustesa i fàcil manteniment, destacant externament pel considerable diàmetre de les rodes motrius (6 peus anglesos = 1,83 metres) i una xemeneia molt alta. Aconseguien una velocitat de fins a 80 km/h sense càrrega de tracció.

El buc Milvill va transportar des del port de Liverpool dues locomotores que van ser descarregades en el port de Barcelona el 21 d’agost de 1848. Un altre buc de nom Villers, amb les restants dues locomotores, sortia de Liverpool el 6 de setembre i entrava a Barcelona el 4 d’octubre de 1848. Les màquines van ser muntades i ajustades en els tallers provisionals de Barcelona sota la direcció de l’enginyer Thomas Wright, com a responsable mecànic de l’empresa.

El ferrocarril Barcelona-Mataró es va inaugurar, el 28 d’octubre de 1848 amb les quatre locomotores idèntiques, batejades Mataró, Barcelona, Catalunya i Besós.

loco 5 medalles inaug

Medalla commemorativa de la inauguració del ferrocarril de Barcelona a Mataró. Ajuntament de Barcelona 1848

 

 

 

, , ,

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE