Josep Maria Roca Cabanas, concessionista i primer director

Post 43 of 56
Josep Maria Roca Cabanas, concessionista i primer director

La intervenció de Josep Maria Roca Cabanas en el ferrocarril de Barcelona a Mataró va ser de primer ordre, sobretot en els primers anys (1843-1845).

Va néixer a Barcelona cap al 1805 ó 1806, i va morir a Barcelona el 18 de juny de 1885 als 79 anys. Era fill del barceloní Josep Roca i Sanmartí, propietari i comerciant de drogues, i d’Antònia Cabanas. Eren propietaris de l’adrogueria després dita Roca, a la plaça de l’Olla, prop del Pla de Palau. No essent ell l’hereu, va marxar a Londres. Es va casar amb Maria Ana Breen, d’origen irlandès. Van tenir quatre fills: Teresa, Manuel (n. 1843), Antònia i Llorenç.

Comissionista i concessionari del ferrocarril de Mataró

Forma part de la Junta de Directors que promou el ferrocarril; des de Londres contacta amb Joseph Locke i aconsegueix interessar-lo pel projecte. El 30 de juny de 1843 sol•licita al Govern en nom propi i del grup de promotors, des de Londres, la concessió de la línia de Mataró al juny 1843; la resposta els arriba a Barcelona al novembre. Segons el prospecte de propaganda que s’encarrega d’elaborar, ell és el Director i també el “comissionista” encarregat de la compra de material, a qui es pagarà amb els primers fons de que disposi l’empresa, i es considera la possibilitat de remunerar-lo amb la cessió d’accions.

En els mesos següents Roca realitza dos importants gestions. Es desplaça a París per firmar el contracte amb l’enginyer Joseph Locke, el 16 setembre 1844, a qui avança 500 lliures esterlines. I per la seva mediació la Junta directiva accepta el 1845 la proposta dels accionistes anglesos d’adquirir el 50% de les accions, que Roca es compromet a presentar. Ho aconsegueix gràcies al seus contactes amb persones influents de Londres.

També es va involucrar en un altre projecte ferroviari, associant-se amb Josep Mª Serra, Ramon Maresch i altres per aconseguir la concessió del ferrocarril Tarragona-Reus. Van intentar associar-se a un grup madrileny tot portant el ferrocarril fins a Saragossa, però finalment els catalans es retiraren, el 23 d’abril de 1846.

Pactes de creació de la societat del ferrocarril de Mataró

Com en la primera reunió d’accionistes de 1844, Josep Maria Roca representat pel seu germà Pere (n 1799), no havia quedat elegit membre de la Junta, quan es fa l’escriptura de societat al juny de 1845 la Junta resol (pacte 12) retribuir a Roca per la seva excel.lent gestió nomenant-lo director al mateix nivell que els altres directors elegits, rebent per tant el 2% del cost total que en en el nou Reglament (article 12) s’estableix (en lloc de la cessió d’accions, com es suggeria a les bases de 1844).

També es concreta (pacte 14) que com a comissionista Roca rebrà un 1,5 % de l’import de les adquisicions. A part ha de contractar l’enginyer (cosa que ja ha fet), ha de comprar i enviar els carrils de ferro, maquinària i altres objectes d’Anglaterra, així com assessorar als altres directors amb els seus coneixements en benefici de la Cia (pacte 13).

L’objecte principal d’aquests pactes és la cessió de Roca a la Companyia de la concessió provisional del govern que ell ha gestionat. Però com que en aquest acte Roca també es compromet a presentar 5000 accions d’accionistes anglesos, rep també una particular retribució (pacte 16) “como socio fundador y en premio de las cesiones y demás servicios que hace a la sociedad”: el 10% dels beneficis que excedeixin del 6% corresponent als accionistes, mentre que l’altre 90% serà repartit entre els accionistes. Aquest benefici serà hereditari i transferible.

Totes aquestes gestions les realitza Roca a través dels seus representants, ja que ell continua residint a Londres. Al 1844 és Francisco de Uncilla, però ja al 1845 dona poders a Angel Villalobos per firmar l’escriptura de societat i assistir a les reunions. Aquests poders són ratificats al gener de 1946 i gener de 1847 en les seves estades a Barcelona.

Dificultats econòmiques: hipoteca dels beneficis

Al gener de 1846 es despeses que Roca ha assumit per contractar Joseph Locke li  provoquen un problema de liquidesa. Te un deute amb la casa A.A. Gower Nebots i Cia de Londres  de 191.412 reals (1946 lliures esterlines), per quatre importants despeses realitzades entre el 10 d’octubre i el 4 de novembre de 1845. Estan efectuades amb lletres de canvi a 90 dies i per tant havien de cancel·lar-se al gener i inicis de febrer de 1846. Segons Roca, el motiu és “haber distraido sus capitales para aplicarlos como ha hecho al mayor fomento del camino de Hierro de esta ciudad a la de Mataró, de cuyo proyecto se está ocupando hace ya mucho tiempo en este conflicto”.

Els seus germans li fan costat. El 3 de gener Josep Maria liquida amb el seu germà Manuel tot el que li deu en concepte d’herència, llegítima i esponsalici; i el 26 del mateix gener admet el protest del seu germà Pere per una lletra de canvi emesa a Madrid el 20 de gener de 1846, que no pot pagar.

El 12 de gener de 1846 Gower ha nomenat un representant per cobrar el deute o litigar. Roca resol el problema hipotecant els beneficis que espera obtenir amb el ferrocarril. El 31 de gener de 1846 en escriptura notarial Roca promet pagar, i en garantia hipoteca 342 libres esterlines de les 500 (sembla que en té compromeses 158 “para la extinción de cierta deuda muy privilegiada”) que  li ha de pagar la Companyia del ferrocarril (segons escriptura de societat, pacte 15), les quals Grower podrà reclamar directament a la Cia. També hipoteca el 50% dels beneficis hereditaris del pacte 16 fins el total pagament del deute. També traspassa a Grower la compra i expedició de maquinària i també la comissió que ha de rebre d’un 1,5%, fins l’extinció del deute. A canvi Grower promet que “no reclamarán cosa alguna más”.

La situació es resol gràcies a que el 3 de febrer el seu germà Manuel assumeix pagar, sense fer-li hipoteca, un important deute (possiblement l’última lletra de canvi, del 4 de novembre de 1845 de 750 lliures esterlines), i a canvi Josep Maria li cedeix les 107 lliures que li queden després d’haver cedit ja les altres 392 (342+50) de les 500 que li ha de pagar la Companyia el ferrocarril, i que Manuel podrà reclamar directament a la Junta. Manuel tornarà a ajudar a Josep Maria el 3 d’abril per un deute al comerciant Joan Canadell; altres comptes amb els germans continuen en aquesta línia.

El pagament de la Companyia a Roca de les 500 lliures (pacte 15) es fa gairebé tot efectiu dins aquest any 1846: al desembre li ha pagat en total 2421 duros, que equivalen a 475 lliures.

Cessió dels beneficis

Roca també ha de resoldre la retribució a Àngel Villalobos per representar-lo en la Junta del ferrocarril. Al juny de 1846 li cedeix un terç del 2% que percep pel fet de ser membre de la Junta (segons el pacte 12).

Els accionistes anglesos que havien ajudat a Roca a col·locar les 5000 accions li exigeixen ara la cessió del 50% dels beneficis que li pertocaven (segons el pacte 16). El 15 d’agost de 1846 Roca, representat de nou per Angel Villalobos, reparteix aquest 50% entre Chaplin, Masterman, Locke, Uzielli, Devaux i altres. El mateix dia accepta que ells cobrin directament de la Companyia l’1,5 de comissió (pacte 14); els mateixos anglesos pagaran a Roca dos tercis si la compra l’ha fet ell o la mitat si la compra l’han fet els promotors anglesos o la casa Devaux i Cia que ells designen a l’efecte.

Retorn a Barcelona i conflicte amb la tercera Junta directiva

Cap a final de 1847 Roca  torna a Barcelona, i s’estableix al carrer Còdols nº 14. Assisteix als últims mesos de la construcció del ferrocarril, i se suposa que és present el dia de la inauguració.

Va ser membre de la Junta de l’empresa fins 1849. Llavors la nova Junta directiva, sota la presidència de Manuel Gibert, li negà els beneficis del 10% del superàvit (pacte 16) pretextant que el que s’havia pactat era una concessió del govern a perpetuïtat, cosa que no s’havia complert pels canvis legals. Atesos els compromisos econòmics que havia adquirit, Josep Maria Roca va haver de pledejar-se amb l’empresa durant molts anys.

Reconeixements a Josep Maria Roca

En els següent anys Roca, junt amb Biada, va ser reconegut com a principal promotor del ferrocarril de Mataró (Marià Cubí 1848, Joaquim Sala 1854 i Josep Gil 1866). Citat expressament als Estatuts com a Fundador (1845), va rebre també el reconeixement de la tercera Junta (1849) i del seu col·laborador Angel de Villalobos públicament al Congrés (1851).

Però era poc conegut perquè va delegar tota la seva gestió en Ángel de Villalobos, tant quan residia a Londres, com quan va retornar a Barcelona el 1847. És just que l’actual historiografia li retorni a Roca el seu mèrit. Va ser ell qui, representat per Villalobos, va tenir la iniciativa de demanar la concessió governamental (1843) i va ser el responsable de l’elaboració del projecte (pressupost, plànols, propaganda, captació de capital anglès…), fins que en el moment de la creació de la companyia (1845) ho va cedir a la Junta. Per tant ell és des d’un punt de vista oficial el promotor inicial del tren de Mataró, el “iniciador”, “el que va donar el primer pas”.

Com va dir Marià Cubí en el seu article sobre la inauguració: “Quien sea el que primero concibió la idea de hacer un ferrocarril de Barcelona a Mataró es difícil averiguarlo. Yo creo que esta idea ocupó la mente de muchas personas desde 1825 cuando se hizo el primer feliz ensayo de la locomotora impulsada por el vapor. Sin embargo, D. José María Roca tiene el gran mérito de haber sido el que dio el primer paso en la construcción de ese ferro-carril, alcanzando para ello Real permiso” (La Antorcha, 4 de novembre de 1848, p. 2).

, , , ,

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE