En relació al programa de l’Octubre Ferroviari

Post 12 of 56
En relació al programa de l’Octubre Ferroviari

Ens hem de sentir orgullosos o avergonyits de tenir amb la línia de tren de Barcelona a Mataró el primer ferrocarril d’Espanya? O que després de la iniciativa de Miquel Biada altres homes com Manuel Girona, Francesc Gumà, Fèlix Macià o Eduard Maristany entre molts d’altres aportessin els seus coneixements o diners per anar configurant la que seria xarxa catalana de ferrocarril. Dels tallers de Mataró va sortir “la Española”, anomenada així per ser la primera màquina a vapor de construcció nacional. En el transcurs dels anys sols resta una sola maquina a vapor, la “Mataró” fabricada al 1948 pel centenari del primer tren. Es conserva en el Museu del Ferrocarril de Catalunya. Poca cosa pot bellugar-se però encara pita, bufa i treu fum .

Va ser dons, la iniciativa privada la impulsora de les diferents línies ferroviàries a Catalunya. L’estat sols es preocupava de muntar una xarxa radial amb Madrid declarant-los projectes de primer ordre, i per tant, subjectes a possibles subvencions estatals, marginant amb la “Ley general de 1855” a la gran majoria de les línies catalanes en execució o projecte.

La concessió de llicències per les futures línies va provocar grans escàndols, com a la segona línia en funcionament, la Madrid-Aranjuez, construïda «para solaz y disfrute de sus majestades» segons una nota de premsa de l’època. El seu promotor el Marquès de Salamanca va inaugurar-la l’any 1852 i un any més tard, la va vendre a l’estat, el qual a la vegada li va llogar, segons explica Jaume Font Garolera, en el “Procés d’implantació territorial del ferrocarril a Catalunya”. En l’any 1929, Eduard Maristany va inaugurar definitivament l’estació de França, convertint-la en la primera d’Europa, amb els avançaments tècnics més sofisticats del seu temps. Molts encara poden recordar el pont de senyals sobre les vies quasi a la sortida de l’estació, que controlava tota la circulació existent. Maristany va exercir càrrecs executius en diverses companyies que fins i tot van portar-lo a Madrid. Va ser l’autor de la renovació de les estacions de la primera línia ferroviària de Barcelona a Mataró, de les que actualment sols resten en peus les de Montgat, Badalona i Mataró (1905), com a testimoni de tota una època.

“La tornada a casa dels emigrants catalans de Amèrica” és un altre dels temes a tractar, per acabar amb “Les infraestructures ferroviàries: passat o futur”. Un programa al que s’afegeixen dues exposicions que configuren l’octubre ferroviari, en què no poden faltar els explica contes per a la mainada.

També recordar que a la visita a Mataró de la aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, va prometre per a la comarca un tren turístic que seria un digne recordatori del primer viatge.

Finalment, si ens hem de sentir orgullosos per haver promogut des de Mataró el primer tren d’Espanya, per què no recordar al lloc on van ser ubicades les primeres estacions de Barcelona i Mataró –que van ser enderrocades per la remodelació urbanística- amb una làpida commemorativa. Aquest acte podria formar part de la memòria històrica del país.

Ricard Bonamusa i Argelaga

President del Cercle Històric Miquel Biada

,

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE