El retorn dels emigrants americanos, per Jordi Maluquer

Post 11 of 59
El retorn dels emigrants americanos, per Jordi Maluquer

El passat 26 d’octubre de 2016, en el marc de la celebració dels 168 anys de la inauguració del primer ferrocarril, El Dr. Maluquer de Motes va pronunciar una interessant conferència a Can Palauet, sobre la figura dels indianos o americanos titulada  “El retorn a casa dels emigrants catalans d’Amèrica, 1830-1936”. Catedràtic especialista en història econòmica a la UAB, entre molts altres mèrits és membre de l’Acadèmia de Historia de Cuba i des de juny de 2016 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Catalunya.

Va ser una conferència amena i amb moltes novetats. A partir de textos de dos escriptors contemporanis, és a dir, de la segona mitat del XIX, Maluquer va descriure la figura de l’americano. Un emigrant que procedeix en un 95% dels casos de pobles de la costa. Un jove que cerca nous horitzons però també que fuig de les lleves que contínuament imposa el govern espanyol, en el seu cas destinat a l’exèrcit de marina. A les colònies entra a treballar com a depenent d’algun altre català amic o parent que regenta una d’aquelles botigues on venen de tot, anomenades bodega: cassoles, xacolata, carbó, matxets, conserves, sabates, llibres…tota mena de productes. El jove català treballa de bodeguero les 24 hores del dia anys i anys fins que, si te sentit dels negocis i estalvia, es fa soci de la casa i finalment, com és home constant, acaba sent-ne el propietari. Per descomptat molt bodegueros no prosperaren tant.

Que els catalans van participar en el comerç d’esclaus és un fet conegut, però també és cert que s’ha exagerat. Com ja va explicar H.S. Klein al 1986 (La esclavitud africana en América central y el Caribe), els espanyols dominaren aquest comerç al segle XIX, quan la tendència a altres països era retirar-se. Però no es pot identificar l’americano amb el negrero, perquè la immensa majoria de catalans emigrats no s’hi dedicaren sinó que treballaren (com a xinos) de forma honesta. Hi deu haver una quinzena de casos com els de Samà o Vidal-Quadras, en què està demostrat. Alguns d’altres suposats negreros catalans ho són només en la fama, però és molt difícil aclarir-ho perquè és molt difícil demostrar un fet que no ha passat. Només es pot demostrar un fet que sí que ha passat, a partir de la documentació que el testimonia.

Quan l’americano torna a Barcelona es comporta com un nou ric, no te vergonya de mostrar la seva riquesa: es passeja en un carro de luxe, vesteix estrafolari i acolorit, llueix rellotge amb cadena d’or… La classe dominant, ara en decadència per la supressió dels drets senyorials, se’n burla per la seva ostentació, falta de cultura i de finor i la seva tendència a invertir sense seny en noves empreses.

De manera que l’americano que torna ric és objecte del sarcasme dels benestants, com fa Narcís Oller en la figura de Foix Gil a Febre d’or. Però també és valorat i admirat per la gent del poble, perquè l’americano no renega dels seus orígens.

L’acte va acabar amb un animat col.loqui que va mostrar l’interès que suscita i actualitat del tema dels americanos. Gràcies Sr.Maluquer!

wp_20161026_20_16_51_pro

This article was written by admin-bi@da

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE