Formulació del projecte

El ferrocarril de Barcelona a Mataró, inaugurat el 28 d’octubre de 1848, va ser el primer construït a Espanya

Els origens del ferrocarril espanyol es troben a Cuba, on el 1837 es va inaugurar el tram ferroviari de L’Havana a Bejucal, continuat fins a Güiness el 1839. Miquel Biada que vivia a L’Havana va decidir impulsar aquest mitjà de transport entre Barcelona i Mataró: “apuesto diez mil pesos que después de transcurridos cuatro años de mi llegada a España, iremos desde Barcelona hasta Mataró en el ferrocarril que mandaremos construir”. El 1840 Biada va tornar a Catalunya amb aquest propòsit.

Estació del

Estació del ferrocarril de l’Havana a Bejucal, inaugurat el 15 de novembre de 1837

1. El grup promotor

A Barcelona el 1843 ja hi ha un petit grup d’emprenedors disposats a construir aquest tren. Són Ramon Maresch, Rafael Sabadell, Miquel Biada, els germans Coca de Vigo,  Pere Roca i el seu germà Josep Mª Roca, un català que viu a Londres i que te prous contactes amb el mon ferroviari per fer una primera avaluació de la viabilitat del projecte. Pretenen millorar les comunicacions cap a França i afavorir la indústria i el comerç de Catalunya, creant una empresa ferroviària que serà “la primera de su clase en España, y que podrá servir de estímulo a otras de no menor importancia”. El seu projecte és constituir la societat d’accionistes, fer els plànols, adquirir els terrenys, i importar la maquinària d’Anglaterra.

Però la situació política d’Espanya no és oportuna. Governa com a regent el militar Espartero, que s’ha anat guanyant l’oposició d’amplis sectors socials per la seva política dictatorial. Barcelona s’ha sublevat contra la política de lliurecanvi que afavoreix la importació de cotó anglès, i s’ha apoderat de la Ciutadella obigant els militars a recloure’s al castell de Montjuic. Per sufocar les protestes Espartero bombardeja Barcelona durant tot el dia 3 de desembre de 1842. La situació política es deteriora fins que el 26 de maig de 1843 es disol el Congrés per dimissió del seu president, presionant contra Espartero. El 11 i 12 de juny es generalitzen els aixecaments, liderats per O’Donell i Narvaez.

2. Concessió provisional

En aquestes pèssimes circumstàncies, el 30 de juny de 1843, des de Londres  Josep Maria Roca en nom del grup de promotors demana la concessió per fer el ferrocarril de Barcelona a Mataró, adjuntant un avantprojecte. El govern provisional format en exiliar-se Espartero el 30 de juliol concedeix una “autorització provisional”, que és comunicada el 23 d’Agost pel Ministeri de Governació al governador de Barcelona, posant algunes condicions per concedir la concessió definitiva, com presentar els documents, i tenir el 75% de les accions venudes.

Però a Barcelona el 13 d’agost la Junta de Barcelona, que sustenta el poder de la ciutat, ha cridat de nou a la revolta dita Jamància contra el nou govern “moderat” que no acompleix les seves promeses de nomenar les Juntes. Prim sufoca la revolta amb combats continus des d’inicis de setembre fins la rendició de la Junta el 20 de novembre. El governador no comunicarà als promotors la concessió provisional fins el 30 de novembre, passades totes les excepcionals circumstàncies polítiques que donen pas a la “dècada moderada” del president Narváez.

3. Publicitat del projecte

Per tant ara el grup promotor ha de preparar el projecte: plànols, pressupost, terrenys, tarifes, etc; ha de dissenyar el funcionament de la futura empresa tenint en compte les condicions del Govern; finalment, ha de donar publicitat al projecte i vendre el 75% de les accions.

Al 1844 publiquen el prospecte “Divulgación del proyecto. Sucinta advertencia sobre el proyecto del camino de hierro que se intenta construir desde Barcelona hasta Mataró”. El projecte del ferrocarril té garantit el recolzament del govern, serà de gran utilitat perquè el viatge a Mataró serà ràpid i barat, i no mostra dificultat per la facilitat del terreny. El projecte final és arribar a Girona i a Figueres. L’empresa oferirà un guany d’un 8,6%, segons el càlcul dels ingressos de passatgers i mercaderies i el cost dels carrils, la pedra, els terrenys, els ponts, les excavacions, les locomotores i cotxes, l’enginyer, i el  manteniment.

Mapa de la línia publicat per Josep Gil i Montaña a "El camino de hierro Barcelona a Mataró en la mano", 1850

Mapa de la línia publicat per Josep Gil i Montaña a El camino de hierro Barcelona a Mataró en la mano, 1850

S’adjunten unes Bases para la Construcción y Régimen de la Compañía, en virtut de les que es suscriuran els accionistes. El Director Josep Mª Roca serà el comisionista encarregat de la compra de material. El pressupost és de “un millón de duros distribuidos en diez mil acciones de á un duro cada una”.  Quan s’hagi suscrit un 10% es convocarà la Junta General, per elegir la Junta Directiva de 7 membres, entre els propietaris d’un mínim de 10 acions. Es detalla el funcionament de la Junta Directiva, la Junta general i les votacions. Els accionistes es comprometen a pagar les accions en els terminis que anuncii la Junta amb quinze dies d’antelació. En les votacions cada cinc accions posseïdes dóna dret a un vot, fins al màxim de deu vots.

Finalment, afegeixen unes Disposicions particulars, en què es comprometen a contractar les companyies existents de transport terrestre i mà d’obra espanyola. Es comprometen de pagar a Roca de seguida que es disposin diners; també es considera la possibilitat de remunerar els seus treballs amb la cessió d’accions.

S’estableixen llocs de suscripció a 11 ciutats espanyoles, a Cuba, a França i a Londres. A l’abril endeguen una campanya de premsa, i en poques setmanes 95 accionistes subscriuen 1160 accions, xifra que sobrepassa el mínim del 10% que s’havia fixat a les Bases.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/arxiu-tve-catalunya-tren-barcelona-mataro/616286/

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE