Dificultats

7. Falta d’accionistes

L’estiu de 1846 Anglaterra i França han entrat en una crisi monetària que s’aguditza a l’octubre. L’accionariat anglès, en veure que la mitat dels espanyols no ha pagat les accions, amenaça amb retirar-se. El pesimisme és total i sembla que l’empresa està acabada.

Afortunadament, un grup de 12 accionistes encapçalat per Miquel Biada es reuneix el 2 de desembre de 1846 i acorda repartir-se la suscripció de les 2568 accions impagades, pagant al moment el 10% pendent. A canvi la Junta els cedeix la meitat del 2% que s’havia reservat com a sou. Els seus noms són Patxot-Civils, Josep Terrats, Josep Martorell, Onofre Viada, Jaume Samà, Josep Barba, Iu Milà de la Roca, Gerònim Rabassa, Josep Mitjans, Joan Josep de la Torre, Josep Bosch i Mustich, Joan Miret i el mateix Miquel Biada.

8. Desconfiança dels accionistes i renovació de la Junta

La crisi econòmica que ja apuntava el 1846 s’agreuja. Quan al gener el Govern espanyol pren mesures per paliar la crisi monetària la reina el destitueix, i fa Ministre d’Hisenda a José Salamanca, que  el 15 de maig  aprofita el càrrec per afavorir amb un crèdit del Banco de San Fernando la línia d’Aranjuez de la que és accionista majoritari. La Junta Directiva del ferrocarril de Mataró, demana a l’Estat Espanyol el 27 de juny el mateix tracte de favor; però al ferrocarril de Mataró li és denegat.

La tardor de 1847 els problemes dels promotors es converteixen en un huracà pel pànic financer que es viu a les borses europees. Deuen ja molts diners als constructors i encara no s’ha firmat amb ells el contracte. Els accionistes es mostren reticents a continuar compromesos amb aquell projecte incert. Sembla una imprudència contraure obligacions econòmiques tan grans en aquell context de inestabilitat.

Carta d'un accionista intentant vendre les seves accions, agost 1847

Carta de Josep Martorell i Guitart intentant vendre les seves accions: “cada vez desconfío más que pueda dar buenos resultados”, 14 d’agost de 1847. Col. Jesús Sitjà, President de la Real Acadèmia Hispànica de Filatèlia,

Per dissipar temors, la Junta demana aquell mes d’octubre a Mr. Locke que faci un reconeixement exhaustiu de les obres. L’enginyer Locke garanteix la solidesa de les obres i atribueix les crítiques a la incomprensió sorgida de la inexperiència. I amb decisió el 18 d’octubre de 1847 la Junta Directiva firma davant del notari Ferran Moragas Ubach el contracte amb Mackenzie&Brassey.

Això si, dos dies després dimiteix tota la Junta Directiva, excepte Miquel Biada, que continua com a tresorer, i la responsabilitat recau en els nous membres, escollits el 31 d’octubre: Josep Bosch i Mustich, Onofre Viada Balanzó, Joan Miret, Jaume Samá i Martí, Josep Barba, Marià Sirvent, Marià Vidal i Merli, i Josep Oriol Estruch Ferrer, a part del mateix Miquel Biada.

9. Crisi borsària de novembre de 1847

Però la primera setmana de novembre la Borsa de Londres cau en picat i la cotització de les accions baixa fins el terra.  Els accionistes anglesos venen immediatament les seves accions  i els constructors manen aturar les obres pensant que la Junta no podrà pagar. La nova Junta els assegura per carta que pagarà puntualment,  i sortosament Mackenzie&Brassey decideixen confiar en la seva paraula i les obres poden continuar.

William Mackenzie, constructor (1796-1851)

William Mackenzie, enginyer contratista del ferrocarril Barcelona-Mataró(1796-1851)

La Junta tornar a demanar el 20 de novembre, al govern ara presidit per Narváez un crèdit del Banco de San Fernando, però la petició és de nou denegada.  En canvi la major part dels accionistes sí que van  pagant les quantitats (en paquets consecutius del 10% del valor de les accions) que la Junta els requereix per financiar les obres.

Encara es presenta una altra dificultat. Salamanca havia fet servir fraudulentament les accions del ferrocarril d’Aranjuez encara que fossin impagades com a aval d’un crèdit del banc d’Isabel II. Alguns accionistes, en Junta extraordinària del 19 de desembre, proposen fer una operació semblant: que la la mateixa companyia compri les accions impagades per evitar que les comprin els especuladors. Junta es nega fermament dient que els diners són per pagar les obres, no per filigranes financeres. De fet, el 31 de desembre Salamanca serà acusat al Congrés d’haver arruinat el Banco de San Fernando amb la seva fusió amb el de Isabel II i acabarà a l’exili.

El 21 de desembre la Junta demana als accionistes el cinquè pagament del 10%. Queden per construir les estacions, que no calia que fessin els anglesos. El 18 desembre es subasta la construcció de l’estació de Barcelona (primer intent 13 desembre), i el 3 de gener les altres estacions. L’adjudicació davant notari es fa el 3 i 11 gener.

Estació de Barcelona publicat per La Ilustración el 1849

Estació de Barcelona segons un gravat publicat per La Ilustración el 1849

Menu
Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE