• la velocitat,
• la capacitat de càrrega,
• la comoditat i
• la seguretat.

Però en aquella època hi havia un sistema de transport basat en la força del vent i la tracció animal, com per exemple el negoci dels velers o el de les diligències, que no només comprenia els cotxes i cotxers sinó també tot un seguit d'hostals al llarg dels camins. És per això que va ser difícil la introducció del ferrocarril en la societat. La gent de l'època veia la força científica del vapor com un dimoni; a més, a molta gent no l'interessava aquest progrés, com per exemple els propietaris de les diligències, que veien en el ferrocarril la pèrdua de la clientela.

Invertir en el ferrocarril era un tipus d'inversió d'alt risc, ja que gran part de la societat n'estava en contra i temia el ferrocarril. Miquel Biada va promoure, arriscant i invertint, un avenç tecnològic que seria molt important. Era un gran pas cap a l'era del vapor.