|
Miguel Biada > Capítulo 2
Güines a La Habana
Nos centraremos ahora en el tema del ferrocarril. Cuando el general Tacón era gobernador de Cuba , un grupo de empresarios formó en 1833 una compañía con la finalidad de promover un ferrocarril que tenía que unir la zona agrícola de Güines con el puerto de La Habana. Integraban la Junta Directiva el Conde de Fernandina, Joaquín Gómez y Miguel Biada. Pero finalmente, por decisión del Superintendiente de Hacienda Martínez Pinillos, el tren se financió con recursos públicos, y fue construido a través de la "Real Junta de Fomento de la Habana". El día de la inauguración del primer tramo del ferrocarril, Miguel Biada, satisfecho, pensó en trasladar dicha experiencia a Cataluña, y dirigiéndose al general Tacón le dijo: "Cuando vuelva a mi país, antes de un año habré unido Barcelona con mi pueblo".
Retorno a Catalunya
L'any 1840 Biada torna a Catalunya i dedica totes les seves energies a explicar el projecte d'unir Barcelona i Mataró amb un ferrocarril. El servei de la diligència que feia aquest recorregut era molt deficient i insegur a causa dels bandolers, de la incomoditat, de la llarga durada, etc. Biada assegura que el ferrocarril era un mitjà de transport ràpid i segur que facilitaria les relacions comercials i amb elles el progrés, com ja havia passat a d'altres països del món. Malauradament, la gran majoria de catalans que es troben en els inicis de la revolució industrial no confien en aquest projecte.
Viatge a Anglaterra
Davant la dificultat de trobar accionistes, Biada marxa a Londres per entrevistar-se amb Josep Maria Roca, un català establert a Londres dedicat a negocis financers, amb qui ja ha mantingut contactes per correspondència. Josep Maria Roca es compromet a aconseguir que els accionistes anglesos aportin la meitat del capital. També acorden que sigui Roca qui sol·liciti al govern espanyol la concessió per construir el ferrocarril, cosa que fa el 30 de juny del 1843 tot presentant un projecte de bases. S'aprova el 13 d'agost de 1843, tot i que la notifcació oficial no fou rebuda fins al 30 de novembre d'aquell any.
Cerca d'accionistes i constitució de la empresa
Amb la garantia del suport anglès -que comprarà 5.000 accions- Biada aconsegueix convèncer el capital català. De les 5.000 accions que s'han de finançar amb capital espanyol, aconsegueix comprometre'n 1.160 entre els catalans. A més, compta amb les accions que compraran els seus amics de Puerto Rico i Cuba i les que ell mateix financia. Cada acció val 2.000 rals, de manera que el capital de l'empresa queda constituït amb un milió de duros.
Per fi, el 31 de juliol de 1844 se celebra la primera reunió d'accionistes al Saló de Cent per tal de constituir l'empresa. S'elegeix la primera Junta Directiva: Miquel Biada, Ramon Maresch, Francesc Viñas, Josep Ribas i Solà, Josep Xifré (fill) , Rafael Sabadell i Josep Margarit. Mentrestant, el 16 de novembre del 1844 Roca firma a París un contracte amb Joseph Locke, l'enginyer que dirigirà les obres.
L'acte de constitució de l'empresa es firma davant de notari el 6 de juny del 1845, juntament amb els estatuts i la constitució de la junta directiva, de la qual Biada és tresorer. En aquest acte, Roca cedeix a l'empresa la concessió del ferrocarril a través del seu representant. Poc després, el 27 de juliol, se celebra una reunió d'accionistes per aprovar l'acte de constitució de la societat. Es decideix que el nom de l'empresa sigui "Gran Compañia Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa" i que el seu local social s'estableixi als Porxos d'En Xifré 6. Els accionistes aporten un cinc per cent de les seves accions per poder iniciar els treballs. Una reial ordre publicada a Madrid el mateix dia permet l'inici de les obres.
El pressupost -que ascendeix a 950.000 duros- és enviat al govern per a la seva a aprovació el 5 de novembre del mateix any.
Més informació
|
