| Amb la garantia del suport anglès -que comprarà 5.000 accions- Biada aconsegueix convèncer el capital català. De les 5.000 accions que s'han de finançar amb capital espanyol, aconsegueix comprometre'n 1.160 entre els catalans. A més, compta amb les accions que compraran els seus amics de Puerto Rico i Cuba i les que ell mateix financia. Cada acció val 2.000 rals, de manera que el capital de l'empresa queda constituït amb un milió de duros.
Per fi, el 31 de juliol de 1844 se celebra la primera reunió d'accionistes al Saló de Cent per tal de constituir l'empresa. S'elegeix la primera Junta Directiva: Miquel Biada, Ramon Maresch, Francesc Viñas, Josep Ribas i Solà, Josep Xifré (fill) , Rafael Sabadell i Josep Margarit. Mentrestant, el 16 de novembre del 1844 Roca firma a París un contracte amb Joseph Locke, l'enginyer que dirigirà les obres.
L'acte de constitució de l'empresa es firma davant de notari el 6 de juny del 1845, juntament amb els estatuts i la constitució de la junta directiva, de la qual Biada és tresorer. En aquest acte, Roca cedeix a l'empresa la concessió del ferrocarril a través del seu representant. Poc després, el 27 de juliol, se celebra una reunió d'accionistes per aprovar l'acte de constitució de la societat. Es decideix que el nom de l'empresa sigui "Gran Compañia Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa" i que el seu local social s'estableixi als Porxos d'En Xifré 6. Els accionistes aporten un cinc per cent de les seves accions per poder iniciar els treballs. Una reial ordre publicada a Madrid el mateix dia permet l'inici de les obres.
El pressupost -que ascendeix a 950.000 duros- és enviat al govern per a la seva a aprovació el 5 de novembre del mateix any. |
