|
Infància a Mataró
Nascut en el si d'una família nombrosa a Mataró l'any 1789, era fill d'un mestre de cases d'aquella ciutat. Estudià als escolapis i, sembla que apadrinat per un germà gran, des del 1806 estudià per ser pilot. A la seva joventut visqué els terribles moments d'atac i destrucció de la ciutat per part dels francesos a la primavera del 1808. En aquest ambient d'hostilitats, marxà cap a Amèrica, on des de feia molt pocs anys els catalans tenien permís de comerciar-hi, gràcies al decret de lliure comerç de Carles III, del 1778.
Fets a Veneçuela
S'establí a la ciutat de Maracaibo, on va treballar d'armador i consignatari de vaixells. Però aviat es veu immers en la guerra de la Independència de Veneçuela i, fidel als interessos d'Espanya, va lluitar activament amb càrrecs de responsabilitat contra els independentistes de Miranda i Bolívar. Entre 1810 i 1813 realitzà diverses expedicions (Coro, Guaranao, Puerto Rico i Jamaica) en defensa d'Espanya.
Va tornar a Mataró i l'agost del 1815, quan tenia 26 anys, es va casar amb Teresa Prats, amb qui va tenir un fill l'any següent. Després d'un temps a Mataró retornà a Veneçuela on, gràcies al general Murillo, semblava propera la pacificació del territori. De fet, Bolívar va pactar un armistici amb els espanyols l'any 1820: però mentre Biada s'absentava de Maracaibo per col·laborar en l'anunci de la treva a ciutats veïnes (Riohacha, Santa Marta i Cartagena), Maracaibo es va pronunciar a favor de la independència; i ell, víctima d'un engany, va haver d'exiliar-se, després de pagar una forta multa que el deixà arruinat.
Després d'aquests esdeveniments torna a Catalunya, on l'any 1823 neix a Mataró el seu segon fill. Però el seu destí és Amèrica, i torna a embarcar, aquest cop amb destí a Cuba, amb la seva família.
Anys a Cuba
S'establí amb la seva dona i fills a la ciutat de L'Havana, on l'any 1825 va néixer el seu tercer fill. A Cuba, Biada va refer els seus negocis gràcies a l'explotació agrícola i al comerç: es dedicà -tal com diu en el seu llibre de comptes- al transport de mercaderies com el sucre, el tabac, les fustes, etc. El General Tacón el nomenà capità d'una de les deu companyies de voluntaris que llavors reclutà per garantir la seguretat de l'illa. L'any 1837 s'inaugurà el primer ferrocarril de l'illa de Cuba; aquell dia, Miquel Biada decideix promoure un ferrocarril entre Barcelona i Mataró. I amb aquestes intencions torna a Catalunya l'any 1840. Poc abans de marxar, rep el nomenament de "Caballero de la Cruz de Isabel la Católica" en agraïment pels seus serveis personals i econòmics a la guerra de Veneçuela.
Torna a Catalunya
En arribar a Barcelona, Biada explica el seu projecte per tal de captar l'interès de futurs accionistes, però ho fa sense èxit per manca de comprensió, en un moment en què la revolució industrial no ha arribat a Catalunya. Llavors viatja a Londres, on gràcies als contactes de Josep Maria Roca aconsegueix atraure el capital anglès, que financia el cinquanta per cent de l'empresa amb la condició que la resta d'accions siguin de capital català. Fets els tràmits per aconseguir la concessió del ferrocarril per part de la Real Audiència, i amb el suport del capital anglès, atrau per fi la inversió catalana. Ell és conscient que es tracta d'una empresa massa innovadora i que ha de posar tota la seva decisió i empenta per dur-la a terme. Es farà cèlebre la seva arenga al Saló del Consell de Cent quan una part dels accionistes catalans, indecisos, no havien fet efectives les inversions. Gran part de l'opinió pública es mostrava contrària. Finalment, l'any 1845 es constituí legalment l'empresa, i començaren les obres amb enginyers i tecnologia anglesa. El Ferrocarril fou feliçment inaugurat l'octubre del 1848, però Miquel Biada, debilitat per l'esforç, havia mort el 2 d'abril del mateix any a la seva ciutat natal. Tota la premsa de l'època se'n va fer ressò.
Més informació |
