 |
Torna a Catalunya |
 |
 |
 |
| |
| En arribar a Barcelona, Biada explica el seu projecte per tal de captar l'interès de futurs accionistes, però ho fa sense èxit per manca de comprensió, en un moment en què la revolució industrial no ha arribat a Catalunya. Llavors viatja a Londres, on gràcies als contactes de Josep Maria Roca aconsegueix atraure el capital anglès, que financia el cinquanta per cent de l'empresa amb la condició que la resta d'accions siguin de capital català. Fets els tràmits per aconseguir la concessió del ferrocarril per part de la Real Audiència, i amb el suport del capital anglès, atrau per fi la inversió catalana. Ell és conscient que es tracta d'una empresa massa innovadora i que ha de posar tota la seva decisió i empenta per dur-la a terme. Es farà cèlebre la seva arenga al Saló del Consell de Cent quan una part dels accionistes catalans, indecisos, no havien fet efectives les inversions. Gran part de l'opinió pública es mostrava contrària. Finalment, l'any 1845 es constituí legalment l'empresa, i començaren les obres amb enginyers i tecnologia anglesa. El Ferrocarril fou feliçment inaugurat l'octubre del 1848, però Miquel Biada, debilitat per l'esforç, havia mort el 2 d'abril del mateix any a la seva ciutat natal. Tota la premsa de l'època se'n va fer ressò. |
|
|
|
|
|
