Cercle Històric Miquel Biada

Nota de premsa

Cercle Històric
Miquel Biada


Tel: 93 532 20 20

"Casal Aliança"
"Amics de la Ciutat de Mataró"
Bonaire 25 pis 2º
Mataró

Ricard Bonamusa

Ricard Bonamusa, vicepresident dels Amics de la Ciutat de Mataró i del Cercle Històric Miquel Biada;

Digníssimes autoritats i Biades amb be de Barcelona i ve de València, senyores i senyors.

El meu record del Centenari del 1er. tren de la Península de l'any 1948, va ser veure de molt lluny el seguici d'homes i dones empolainats d'època anant cap a l'Ajuntament. Una multitud de mataronins va esperar l'arribada de la reproducció d'aquell primer ferrocarril que va cobrir el trajecte Barcelona-Mataró.

Uns 10 anys més tard, en Joan Comas, que fou secretari de la Comissió mataronina del Centenari, va donar una conferència al Grup Cultural Caliu , més tard anomenat Ateneu Popular de Mataró , tot parlant-nos dels "romàntics del tren", i de les peripècies d'aquell esdeveniment.

Els "romàntics del tren" eren els senyors Comas, Mas, Fité i l'historiador Sr. Castellví. Des d'aleshores vaig ser un romàntic més, i com a president de l' Ateneu , vaig organitzar els actes de l'ofrena floral a Miquel Biada fins l'any 1971, que vam passar-ho a l'Ajuntament de Mataró per a què tingués cura del 125è. aniversari.

He de dir que els actes de 1973, sota l'alcaldia de Francesc Robert, com els de 1998, amb Manel Mas, van cobrir amb escreix totes les expectatives de la Comissió organitzadora, assolint unes festes de gran ressó popular. Va desaparèixer el regust centralista i anticatalà del centenari de l'any 1948, en la medalla commemorativa del qual hi havia, junt amb la figura de Biada, la del Marquès de Salamanca.

Després, i des dels Amics de la ciutat de Mataró , vam participar activament en els actes del 150è. aniversari, i a part de les conferències i taules rodones organitzades per estudiar i comprendre Miquel Biada i la seva època, vam editar la pel·lícula que heu vist en els preliminars d'aquest acte.

També vam assolir una trobada dels Biades amb be alta i ve baixa en un sopar a Mataró, i posteriorment una altra, menys nombrosa, que va acabar amb un dinar de germanor. Potser, ara caldria que totes les famílies aportessin els seus fons documentals, o bé la tradició oral, per arrodonir tots els coneixements possibles per fer una historiografia completa del propulsor del primer tren de la Península. I no hem d'aturar-nos aquí, hi ha altres homes que des dels diferents vessants de la seva activitat professional o econòmica van fer possible el desenvolupament de Catalunya del segle XIX. El rail del tren va anar lligant les nostres ciutats i capitals fins traspassar les fronteres. De la mateixa manera amb el coneixement i la investigació, els homes i dones de Catalunya ens hem de comprendre cada cop millor.

Avui que celebrem la constitució del Cercle Històric Miquel Biada, comptem amb la presència del batlle de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, que ens ha promès el seu suport i empenta en la consecució de les nostres fites en bé de la ciutat i dels seus habitants. Com també el batlle de Vilanova i la Geltrú, Sr. Sixte Moral, que ens ha acollit amb tota cordialitat.

Estem aixoplugats en el Museu del Tren, i nosaltres voldríem per Mataró un Museu, que en cap moment pretén fer competència al vostre, sinó ser-ne complementari, més intimista, per convertir la ciutat en una ciutat ferroviària com per història li correspon.

Per acabar, una nota de melangia. Jo he estimat aquells vells vagons de fusta, i les màquines fumejant, con els trens "Shangai" o el "Sevillano". O un viatge de Madrid a Barcelona passant per Lleida, sortint a les 3 de la tarda d'Atocha i arribant a les 10 del següent matí a l'estació de França. Amb 3a. classe tantes hores eren d'una incomoditat exasperant, però en canvi enormement enriquidor perquè podies copsar i conèixer amb profunditat totes les persones del teu departament.

Avui ens incomuniquem mirant pel·lícules en els nostres viatges ferroviaris, oblidant-nos del contacte humà que tant enriqueix les persones. Rapidesa i comoditat són necessaris, i posem la tècnica al servei de l'home. El que hem de fer nosaltres és no aïllar-nos de la societat del nostre entorn, i esforçar-nos per ser més participatius. Aquest és un dels reptes de la societat del segle XXI.

Així, almenys, ho veu un dels darrers romàntics del tren.

 

© 1999 2008 - Cercle Històric Miquel Biada - drets reservats - disseny web www.einnova.com
Carta en Català Carta en Castellano